dijous, de setembre 06, 2012

Artur Mas: "La independència és antiga"




Un servidor va escriure un humil post el 27 de febrer de 2007 en aquest encara més humil blog en què només hi havia una cita textual d'una resposta del president Artur Mas a una entrevista de Pilar Rahola al Magazine (La Vanguardia) del dia anterior. Vaig subscriure'l perquè hi estic completament d'acord. Hi deia el president:
Y no hablo de independencia porque es antiguo. Pensar hoy en día que se puede ser independiente es un error. Es interdependencia. Por ejemplo, si algún día Cataluña tiene Estado propio, no me imagino con ejército. No se trata de cortar amarras con España, pero sí de emanciparnos. Es decir, hacernos mayores sin repudiar a los padres. Se trata de tener la máxima autonomía en Europa sin romper amarras con el Estado. 
Jo, en aqust projecte, hi crec. Desgranem-lo una mica.

1. La independència és "antiga" i té raó. Els processos nacionals amb èxit són els que se saben integrar en un món on la força dels estats cada vegada és menor, i més que ho serà (excepte si cadascú es mira el melic mentre empetiteix el seu paper al món). "Es interdependencia", diu el president. . L'exemple el donava a Mataró fa pocs dies el seu exalcalde: "Jo m'estimo més ser Baviera, que quan el ministre alemany en parla a Europa la gent li fa cas, que no Àustria, que quan parla el ministre la gent se'n va", digué Joan Majó. El nostre projecte és ser un gran node (cultural, industrial, econòmic, m'atreviria a dir moral) d'una Europa que es construirà a partir d'aquests nodes, al voltant de grans metròpolis, segurament.

2. Un estat propi per Catalunya no tindria exèrcit, diu. Aquest exemple que cita Mas per defensar el seu model ("no cortar amarras con el Estado") és, per mi, cabdal. A veure, si som independents, ho hauríem de ser a totes: amb exèrcit, servei exterior i sevei d'intel·ligència (que potser s'emportaran els quartos del famós dèficit fiscal), amb peticions d'entrada a l'euro i a l'Otan des de zero (i que la resta de països membres- inclosa Espanya- ens acceptin) i amb tots els ets i uts d'una forma de govern (l'Estat-nació) que -de fet- ja no val pels desafiaments d'avui. Però sense tot això no seríem Estat, que consti (d'exèrcit n'hi ha d'haver, senyors). O sigui que l'opció de Mas sembla la més intel·ligent (i barata): pel que quedi d'Estat, més val copartir-ho. Això, agradi o no, es diu federalisme.

3. Emancipar-nos és, per ell "fer-se gran sense repudiar els pares" i tenir la "màxima autonomia sin soltar amarras". És una emancipació sui generis, si més no. És obvi, i en això la immensa majoria de catalans hi estem d'acord, que Catalunya ha d'aspirar a resoldre alguns dels seus problemes estructurals en relació a Espanya. Però és crucial saber en quins "amarres" ens haurem d'agafar. I poster seria aquest un bon punt de partida (no el de la hisenda pròpia o la de l'impresentable concert basc, com és obvi, un brindis al sol que topa amb el que hem dit).

4. La màxima autonomia a Europa. Efectivament. Però la màxima autonomia, ser aquest node baverià, exigeix cedir sobirania (no assumir-ne). I fer passos en la integració que, malgrat ser una de les claus de la sortida de la crisi, no hi ha manera d'aconseguir precisament perquè tothom vol "estat propi" per entendre'ns. Es quedaran amb l'estat, les banderes, els ordenances, quatre soldats i deu triennis però sense país. En això no s'hauria de semblar Catalunya.

5. No parlar clar i donar ales a les pulsions independentistes (per exemple, de cara a la propera Diada nacional) és una manera com una altra d'enredar la gent. Hi ha molta gent convençuda que tots els mals de Catalunya els resoldrà la independència. I creix l'èpica (potser la il·lusió) amb el mateix ritme que el greuge o que decreix l'esperit crític cap aquesta opció. Però com sap molt bé el president, no és aquest el camí, un camí que és antic. Ara hauria de dir ben alt i clar el que va deixar anar en una revista dominical fa uns mesos.

8 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Aquí molta gent somnia amb el dia que potser arribarà la independència, però poca gent reflexiona sobre com ens organitzarem l'endemà que ho siguem.

I la llàstima també és que la cultura política espanyola és molt incompatible amb un règim polític autènticament federal.

Ramon Bassas ha dit...

Jordi

En aquest tema, com en molts d'altres (però especialment en aquest) trobo que hi ha molt poca crítica. Fixa't que pràctivcament no hi ha columnistes que gosin dur la contrària, o que en qüestionin alguna cosa... és greu.

La cultura política espanyola és molt incompatible amb moltes coses que, si no s'espavila, li passaran al damunt. D'altra banda, com altres cultures poñítiques, siguem sincers.

Anònim ha dit...

Salutacions,

Per a en Jordi M. i Ramon B.

si somiem...realment és incompatible amb la reflexió seriosa.
si pensem que potser ja no ho són tant, que comencen a manifestar-se en l'acte, en les actuacions col.lectives, en que poden esdevenir tangibles...apareix la reflexió seriosa.
L'article de Joan Majo avui, que ha enllaçat en Ramon B. el trobo d'una lucidesa en aquest sentit de captar la situació en que estem des d'una adscripció politica molt clara. Traspua esperit lliure i respecte al ciutadà, sense amagar el seu pocionament.
Altres escrits, des de la mateixa familia politica i ideològica transmeten més encadenament a la ideologia malgrat es parli de llibertat i respecte al ciutadà.( com a subjecte politic)

La meva sensació és que la gent ha fet un tomb...en aquesta sentit i en aquesta qüestió...

Hi ha política malgrat els polítics ( ....que en el futur haurem de reinventar, caldran nous lideratges ...).

Hi ha determinades maneres de plantejar el debat polític que en generen poc...i d'altres no....

Joaquim T.

Ramon Bassas ha dit...

Joaquim,

Tens raó en què l'article de Majó és bo i traspua esperit lliure. No deixa de ser, però, sàviament crític amb les posicions meridianament independentistes en les que -com deia- hi ha una manca total d'esperit crític. Crec que -sicnerament- aquest és el principal problema. P. ex. Ningú parla dels 'costos' de la independència... com intento dir alpost.

També tens raó que hi ha política més enllà dels polítics (i més ençà: els polítics són veïns nostres als que els hem delegat part de la nostra capacitat política).

Jo sempre poso un exemple una mica exagerat. En alguna gent del meu cercle més íntim, quan vaig deixar de ser regidor i em deien si deixava la política, els responia que no. "He fet com les putes, que quan deixen de ser-ho tampoc abandonen el sexe, oi?". Doncs això, els "polítics" són com les putes. Però la política la practiquem (o no) tots ;)

Anònim ha dit...

Ramon,
tot just som conscients col.lectivament dels "costos" de la "dependència" ( o digues-li si vols l' estatus actual ) i ja critiques que la gent no ha comptabilizat els "costos" de la independència. !!!!!
No creus que això és un debat que col.lectivament va després de l'altre ? No creus que plantejar-lo ara, és posar pals a les rodes precissament per a que NO arribi el moment en que calgui plantejar-se'l seriosament ?
oSTI TU LA GENT ( poc polititzada ) no és idiota, encara que hi hagi molt borrego...i mira que jo aquest dies pel facebook vaig dalt d'un burru...que canviaré per un autibus el proper dimarts ...je,je,je....
Joaquim T.

Anònim ha dit...

El que molts partits politics encara no han entes, es que la desafecció de la ciutadania per la politica que ve de madrid es un altre dels motors del independentisme. Els partits nacionals com el PP fins ara no rascaven res, pero el PSC s'està esforçant molt per prendre-li la bandera centralista al PPC. I aixó ho pagarà a les properes eleccions. La única manera de com Catalunya pot continuar a Espanya es si la deixen autogestionar-se economicament. Qualsevol, altre cosa ens portarà a un xoc de trens, i no de modelisme, com els que manega el Sr. Mas.

Per altre banda, Sr. Bassas, com li agradaria molt que els polítics fessin memoria, a mi m'agradaria que fes voste memoria sobre la multitud de despropòsits del president zapatero. Començant per negar que hi havia crisi fins a afirmar que la nostra banca era la mes solida del mon i acabar amb la traca final de les retallades de qui va jurar i perjurar que mai retallaria res als treballadors.

Sortint-me per la tangent, costa creure que aquest senyor gastés 28,3 millons de euros per mantenir...644 Asesors!!! Perdoni, pero si el Sr. Zapatero es el millor que el seu partit podia oferir, no vull ni pensar com serà la resta.

I així ens va el pais!



Ramon Bassas ha dit...

Joaquim,

1. No defenso l'statu quo actual; tan sols dic que l'opció independentista és plena de riscos (i costos) que no s'expliquen. Els costos de la "dependència" ens els refreguen cada dia (sense cap anàlisi crítica que gosi rebatre'ls, per cert) i que, en bona part, en comparteixo l'opinió.

2. La independència es planteja (tu mateix ho fas) com un punt d'arribada. "Després ja veurem". Jo sóc dels que li agrada que li expliquin una mica millor les coses, sobretot quan hi ha tant d'interès en no parlar-ne. La independència, en el seu cas, seria un punt de partida, un pas en un objectiu ("la sobirania plena", diuen), que jo trobo impossible, sobretot perquè tampoc la tenen els actuals estats. Per això m'agradaria que em diguessin com s'ho fan.

3. El post que estem comentant ve d'una resposta del president mas en una entrevista de fa uns mesos. Ell mateix creu que la independència és "antiga" i un "error". Només reclamo que ho torni a dir ben clar i deixi de fer veure que és independentista (d'ànima) mentre que quan raona (el cos) no n'és.

4. El poble de Catalunya no és gens burro. Per això crec que ho entendrà de seguida si els ho diu el seu president, ja que els altres es veu que no som prou 'nacionals' i se'ns exclou de la manifestació de l'Onze de setembre.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,

Anem a pams. Coincideixo amb vostè que bona part de l'independentisme actual es deu a les polítiques centralitzadores que, sobretot a partir de la 2ª legislatura d'Aznar (elegit també aleshores amb els vots de la 'sobiranista' CiU).

Respecte al paper del PSC, si vostè no veu la diferència amb el PP i troba que som més 'centralistes' que aquest partit, és que el grau de manipulació que hi ha en aques país ha arribat força lluny.

Respecte als 'despropòsits' de Zapatero, preferiria que el pas del temps comencés a posar les coses al seu lloc. Coincideixo amb vostè en els errors comesos, però no seria just posar-hi al costat alguns dels seus encerts. Sóc dels que pensa, per exemple -i ja n'he parlat en aquest bloc-, que les mesures preses després del maig de 2010 van servir per protegir, que no desmuntar -com ara-, l'estat del Benestar.

Per últim. La quantitat d'euros i d'assessors que vostè cita (i que no em posaré a rebatre pq no ho conec) corresponen al personal eventual que té tota administració democràtica del món, i que cessa quan cessa el Govern. Podem parlar de si són molts o pocs, però li diré que en una administració com la de l'Estat, d'entrada, combinar funcionaris d'alt nivell amb àmplia carrera (i moltes vegades amb ampli poder) amb personal eventual 'extern' i expert en la matèria hauria de ser una molt bona combinació. Sobretot, perquè l'estat compleixi amb el programa electoral de la majoria, cosa que els votants agraïríem, contra la resistència del vetust i poderós aparell de l'Estat. D'això, també, se'n fa molota demagogia.