El Barroc, modern a Vic

Catalunya té la sort de tenir una bona xarxa de centres d’art contemporani que, amb més o menys sort (o encert) exploren els nous llenguatges creatius arreu del territori. Però n’hi ha un de ben singular. No és d’iniciativa pública sinó de l’Església, no és en cap enclau super-modern sinó en ple casc medieval de Vic. I, més interessant encara, enlloc d’ignorar-la, incorpora la tradició com a element clau en la seva recerca. Vic, sobretot el seu Bisbat (des de Camprodon a Igualada), atresora moltíssims exemplars arquitectònics, escultòrics i pictòrics del conjunt de la tradició artística catalana, com podreu veure al Museu Episcopal. L’Albergueria, el centre del que parlem, hi pertany, i ja porta al darrere un conjunt d’interessantíssimes propostes que demostren el caràcter innovador i obert tant del centre com de la pròpia seu episcopal. 

Ocupa el que era l’antiga albergueria de la catedral, en un edifici del segle XI completament adaptat. Una de les naus fa de sala d’exposicions i l’altra, de recepció, serveis i sala de treball. Això fa que les propostes que es fan en aquesta seu (ja que la seva tasca no s’acaba aquí) hagin de ser sintètiques, clares i, per tant, molt ben pensades. 

La prova la tenim en l’exposició vigent, “Emocions del Barroc”, on s’han proposat reviure el marc emocional d’aquest període batejat amb una paraula portuguesa que designa una perla irregular, del que el Bisbat en té nombrosos exemples i que els organitzadors descriuen com aquell art que vol “persuadir, seduir i commoure, a través d'allò bellament estrany i captivador, forçant i portant al límit, si cal, l'il·lusionisme i la metàfora, l'espectacle, l'escenografia...”. Així, s’hi exposen dues peces de la parròquia de Santa Maria de Moià: la figura de Josep, procedent d'un retaule, i la figura de l'”Ecce homo” - el Jesús flagelat entregat per Ponç Pilat- una escultura feta per a ser portada en processó. Hi afegeixen una obra mural, feta pels artistes Ferran Blancafort, Toni Garcia i Marià Dinarès, “on amb el seu dibuix reviuen l'esperit dels retaules barrocs, a partir de detalls concrets de retaules reals”, diuen. 

He de dir que, certament, les tres peces exposades, en diàleg, remeten al que és un dels trets centrals no ja de l’art barroc sinó de l’art modern: la recerca de les emocions, descrites quasi científicament des del Reneixement, en cada un dels rostres i els cossos. El Barroc, amb aquesta ambigüitat i teatralitat descrita, ho aplica a la tradició catòlica, fent-ne d’aquesta, i de la Contrareforma, un producte potser encara més modern que el que venia a combatre (la Reforma), per la qual les passions, les emocions, eren febleses.

Article publicat a la revista Valors (setembre 2012)

L'exposició  “Emocions del barroc”, a L’albergueria de Vic (C. Albergueria 1), està oberta al públic fins el 30 de setembre del 2012. L'entrada és gratuïta.