Francisco de Goya, La maja desnuda (1780-1800), Museu del Prado, Madrid. |
Quina veritat t'amaga la roba
que et cobreix i mostra la imatge pura
que cultives com les flors més flairoses
d'un imprevist jardí? Quin deix d'idea
et porta a imaginar-te tu mateixa
més tu mateixa encara així vestida,prou vestida per obligar-me els ulls
a seguir-te amb el delit de l'abella
que captiva el roig del pètal, vestida
per obligar-me a veure't per fi nua?
No ets res més que un cos nu que ja comença
a marcir-se així que l'oratge el toca.
No ets res més que les robes que li donen
un aspecte d'imatge elaborada.
No ets res més que el desig que tinc que siguis
per sempre més desig, i espasme, i somni.
Oriol Izquierdo, "Nudisme", a Moments feliços, Ed. 62, Barcelona, 2008, p. 55.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada