Aprendre a delectar-se en l’escàs marge
de temps com si fos tot el temps del món.
No córrer mai. No tenir mai cap pressa.
Trobar el desig precís, l’acte precís,
el gest exacte per al minut breu
que resta abans de dir adéu. No dir
adéu. Saber no anar-se’n mai. I ser-hi
per sempre.
Oriol Izquierdo, "Desig", a Moments feliços, Ed. 62, Barcelona, 2008, p. 64.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada