dissabte, d’abril 04, 2015
Déu és molt lluny?
En aquest desert del llenguatge
on ens trobem,
amb un senyal indicador
amb la paraula "Déu"
gastada i la distància...?
Pietat per al ximple
que crida obrint la boca:
Déu és molt lluny?
I el saberut que diu: just o tu ets,
amic.
Coneixes el somriure
lluent
com la màquina de pensar que ha deixat enrera
la fe?
Sóc un dels que, mirant
des dels braços oberts
per abraçar el futur, pot veure
com l'ombra de la Creu
damunt les superfícies més llises
es projecta per fer-me ensopegar.
R. S. Thomas, "Direccions", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, p. 153; trad. Anna Crowe / Joan Margarit).
Etiquetes de comentaris:
creure,
Poesia,
Setmana Santa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada