Rengle, game over?

Podeu veure aquí que ahir vam rebre una bona notícia. Com hem defensat des del principi els que n'érem responsables, del sobrecost de les obres de l'edifici del Rengle, al costat del TecnoCampus Mataró (TCM), no se'n pot deduir cap delicte, segons afirma el fiscal que rebé la informació recavada per l'Oficina Antifrau a partir d'una denúncia anònima. Una de les coses que vam saber ahir, per cert, és que no era anònima, sinó que provenia dels mateixos que no els acaba d'agradar l'Oficina Antifrau. Ja en parlarem.

Entre l'any 2007, just després de l'adjudicació de l'obra (amb els vots favorables dels representants de tots els grups municipals, si no estic mal informat), i el 2011, just l'any que s'obria al públic l'edifici, en ser regidor d'Urbanisme a l'Ajuntament de Mataró, vaig ser president del consell d'administració de PUMSA, la societat municipal encarregada de desenvolupar el sector, d'urbanitzar-lo i de construir-hi aquest edifici. Seré breu, tranquils. Però anem per parts.

1. L'edifici. L'edifici del Rengle és un element clau per al desenvolupament d'aquest sector i, sobretot, de l'impacte econòmic que volíem que tingués el TCM tant en la creació de nou teixit econòmic com, de retruc, en el suport al teixit existent. Contra el que demanaven els que avui hem conegut com a denunciants, el Govern d'aleshores va decidir no aturar les obres i, tot i les dificultats financeres que s'albiraven, començar a comercialitzar-lo al més aviat possible. Diria que avui s'entén perfectament el perquè d'aquella decisió i que, en canvi, no entendríem un edifici a mitges. L'operació del trasllat de l'Abanderado a aquella zona (salvant uns cent vint llocs de treball localitzats a la ciutat) és emblemàtica del que vull dir. No oblidem, doncs, quins eren els objectius d'aquesta operació. I tampoc oblidem que és exactament pel que està servint. 

2. El sobrecost. L'edifici, caríssim, va tenir un sobrecost considerable en la seva fase d'execució, certament. No tinc a mà tota la documentació al respecte, però recordo dos motius que ens preocupaven notablement. El primer lloc, l'adaptació física de l'edifici (especialment la neteja del subsòl), ubicat en un antic abocador. Sí! Un abocador a cent metres del mar! Convertir en habitable i urbana una zona que s'havia utilitzat com a niu de porqueria, a banda de ser un lloable objectiu polític, costa molts quartos. Unes deu vegades més del que s'havia previst, d'acord amb les prospeccions. En segon lloc, coincidint amb la crisi econòmica, va haver-se d'adaptar a una demanda canviant, minvant, incrementant la seva flexibilitat arquitectònica i el seu atractiu. Les dificultats financeres de l'obra, doncs, van provocar unes difícils negociacions amb els adjudicataris i els creditors que van durar més enllà del meu mandat, per cert. I que crec que es van resoldre prou bé, tot i les enormes dificultats (no em vull imaginar com hauria estat amb un edifici a mig fer). La resolució del fiscal, per cert, no es fica en aquestes raons perquè entén que no són de la seva competència.

3. La informació. No cal dir que, de tot el que acabo d'explicar i del que vulgueu, el consell d'administració, amb presència de representants de tots els grups polítics presents a l'Ajuntament, en va tenir informació puntual. En algun moment s'ha dit que potser faltava algun tràmit administratiu (que es pot solventar, crec), cosa que no sé, però sí que sé que l'evolució de l'obra era tractada a bastament al si del consell, tant com a punt individual com en la informació trimestral sobre els comptes de la companyia. No tan sols perquè m'ho demanaven els grups de l'oposició, cosa que trobo perfectament raonable, sinó perquè tenia d'ofici des del principi del meu mandat que hi hagués en tot llums i taquígrafs, màxima transparència i obert a donar explicacions. Si algú es pensa que m'estic penjant medalles, que vagi a veure les actes de les sessions.

4. Les irregularitats. Contra el que diu l'amic José Manuel López (lo cortés no quita lo valiente), portaveu del PP a l'Ajuntament, la resolució del fiscal no detecta cap irregularitat, ni tan sols administrativa. Diu que, de ser-hi, no hi hauria tampoc causa penal, cosa una mica diferent, i que, en tot cas, no seria cosa d'ell de resoldre-la. A mi no em fa res reconèixer un error, meu o dels que aleshores eren subordinats, i seria el primer de demanar que s'esmeni. De fet, com dia abans, si n'hi hagués cap, molt em temo que no passaria d'un simple tràmit burocràtic sense més conseqüències. Però hi estic obert, òbviament. Ara bé, tampoc estic disposat a posar en dubte la meva honestedat i la dels meus companys, i també la dels treballadors que hi van dedicar molts esforços, i, sobretot, la seva professionalitat, senzillament perquè una resolució d'un fiscal no acaba d'agradar a un regidor amb una típica reacció del "cuanto peor, mejor".

5. El prurit judicial. Acabo. No voldria semblar un neuròtic amb mania persecutòria però el cert és que, des que vaig ser nomenat regidor d'Urbanisme fins avui, que fa gairebé cinc anys que no sóc ni electe local, hi ha qui ha tingut molt d'interès en buscar-me una condemna penal. O, en el seu defecte, una condemna moral, cosa que m'importa bastant menys. A mi i a altres persones honorables, pel mateix preu. Si fos una qüestió personal, ni en parlaria. Hi ha gent que t'agafa mania i no hi ha manera de treure's-els del damunt. I el millor és fer veure que no els fas cas. Potser és el tema, però la veritat és que, en tots els casos, per cert sense cap èxit de moment, sempre hi ha un epicentre d'objectius aparentment polítics. Com deia avui l'exalcalde Baron, el portaveu de CiU a l'anterior mandat deuria mentir (o estar mal informat, dic jo) si va dir que la seva formació no tenia res a veure amb aquesta denúncia. No ho sé (també és amic meu, em sembla, i no voldria importunar-lo). En tot cas, l'espicentre no crec que sigui ell, personalment, i segur que tant ell com jo, i segurament que vostès, sabem exactament de qui parlem. Processos penals fallits, imputacions desimputades, denúncies sense recorregut, cares i repetitives auditories per trobar el que no existeix... No els hi desitjo pas tenir els enemics que tinc, ni tan sols a ells. Només espero que aquest sigui l'últim capítol i deixin de covar la seva úlcera, pel seu bé.

Foto: AIDA SL