A mi em passa una mica com als deixebles d'Emaús. Conec la figura de Jesús per l'Evangeli, sobretot, fins i tot em fascina i el prenc de referència.... però em costa reconèixer-lo com a ressuscitat. Ara, quan ho faig, és com si la meva vida canviés del tot. Sovint em ve al cap aquella llegenda del sant que recollia un pobre per dur-lo a l'hospital, que es trobava en què en tot el camí el pobre l'insultava i blasfemava i que, just en arribar a l'hospital, el pobre es transformà en Jesús. L'amor que es dóna sense límits, inclosos els límits de l'insult que encapsulen més, si s'escau, el nostre "jo", l'amor que descentra, l'amor que es fixa "en els més petits", és aquest rostre de Jesús desvelat als deixebles, al sant i a mi mateix quan em tregui les lleganyes de la mandra i em resolgui a viure de veritat aquesta vida que tinc. Aquest és Jesús.
Article aparegut a la revista Creure i saber (octubre 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada