Grinyola el temps i s’escola la mica
de vida que tenim. Entre la runa
d’ulls que eren transparents i ara són tèrbols,
una rata castrada escodrinya records.
Per què tanta insolència?
No, l’hivern no ens durà cap resposta.
Nedem en l’aparença de l’animal efímer.
El món que hem conegut
se’ns podreix d’abundància.
Narcís Comadira, "Situació", a En quarantena, Ed. Empúries, Barcelona, 1990, p. 69.
Foto: meva, de la pedregada de dilluns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada