La notícia de l'inici del Ramadà sempre apareix als nostres mitjans de comunicació, encara que, certament, s'hi parla moltíssim més de rues, màscares i gresques de carnaval. La Quaresma catòlica, en canvi, ha desaparegut de l'espai públic i els recordatoris mediàtics.
(...) El sistema econòmic que s'ha bloquejat amb la crisi, és exactament el contrari del que significava la Quaresma. Si llavors pecava qui menjava carn, ara peca qui no idolatra la gastronomia. Si el recolliment s'imposava, ara s'imposa a tot arreu la xaranga, la gresca i la incessant xerrameca mediàtica.
(...) Però si, gràcies a l'alliberament de totes les contencions, haguéssim progressat tant com es diu, la nostra societat no necessitaria tants antidepressius, l'agressivitat no presidiria les nostres relacions socials, la insatisfacció no corcaria tantes vides i no necessitaríem tantes dosis al dia o a la setmana de petites i constants satisfaccions (objectes de consum o plaers d'usar i llençar) per emmascarar el difús desassossec que la nostra vida personal i col·lectiva transpira.
(...) [L'home actual] volia alliberar-se de la repressió i ara és esclau de l'instint. Volia suplantar Déu, però obeeix a totes les modes.
(...) La Quaresma [és] (...) la plasmació litúrgica d'un viatge interior. El viatge ascètic de les renúncies.
La Quaresma proposa renunciar als plaers i als gaudis materials no per necessitat, sinó per amor a la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada