Tu vius massa en el carrer
i t'atipes de foteses.
fes com jo que tinc pamat
el redol de la xiquina
i la vora de l'estany...
És així com la cornella
pot venir sense recel,
quan li plau o bé fretura
trobar el mot articulat
que sap que ha d'alliberar-la.
se l'emporta al seu racó,
però lluu i el veig encara.
Quan s'apaga, és que ha trobat
la sortida que s'esqueia.
Miquel Bauçà, En el Feu de l'Ermitatge, 104. Ed. Empúries, Barcelona, 2014, p. 62.
Il·lustració: Times Square.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada