Ve que tot és completiu,
no conec el que és buidesa
i les evagacions
no les caço: elles vénen...
sempre és festa al meu redol...
Si fa lluna, ballo a l'era
i aviat tots els mussols
acompanyen i compassen
la cançó que relenteix
per les coves de les goges,
que també gosen cantar...
Si fa fosca, em gronxo al pati
i m'empeny el gronxador
un bon tros de la meva ànima...
Miquel Bauçà, En el Feu de l'Ermitatge, 200. Ed. Empúries, Barcelona, 2014, p. 110.
Il·lustració: Alfred Opisso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada