Ovidi, fent-se ressò dels grecs, parla de la poma d'or. (...) No és el poder o el diner, la causa de les guerres i els desastres, sinó el desig. La poma de Paris avisa: la pau és l'absència de desig.
Jobs va morir envoltat d'una colossal lamentació planetària; ja li han erigit diversos santuaris a Barcelona. El temple Apple del passeig de Gràcia va ser inaugurat després d'una impressionant adoració nocturna. El món canvia menys del que sembla.
Il·lustració: El judici de Paris, de Frans Floris (1548), Museumslandschaft de Hesse a Kassel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada