La vida és un oxímoron encara que se n'oblidin els vigilants de les essències, els que avanderen idees monolítiques i els fonamentalistes de tota mena (siguin els extremistes de la raó, siguin els integristes de les pàtries). Tots aquests voldrien separar completament el blanc del negre, la carn de l'esperit, la raó del sentiment. Però, una i altra vegada, el blanc i el negre s'atrauen; i la carn es confon amb l'esperit. Com l'heura a l'arbre, s'arrapa la lucidesa a l'emoció.
Antoni Puigverd, La finestra discreta, Ed. La Vanguardia, Barcelona, 2014, pàg. 238.
Il·lustració: tattoo-journal.com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada