El catalanisme fa història

Durant la primera setmana d'agost hem assistit a una absurda picabaralla (per Twitter, no s'espantin) arrant de l'ús de dues estàtues franquistes retirades de l'espai públic per una exposició de no sé què al recinte del Born, a Barcelona, cap a la tardor. A mesura que els diferents participants de la polèmica s'anaven explicant, la cosa s'anava enredant més i les bajanades anaven incrementant-se a joc amb la temperatura, i amb l'in crescendo de barbaritats en què cada estiu es prepara la nostra Diada (ex)Nacional.

La polèmica, en el fons avorrida i banal, serviria, però, per parlar de moltes coses. Per exemple, en quins són els temes de debat "polític" del moment i la seva relació inversament proporcional als interessos de la gent, em temo, que després no sabem per què s'absté. O per exemplificar fins a quin ridícul arriba la ressacralització dels espais pròpia del reencantament que succeeix tota època de secularització (es desencantament weberià), com sempre dic. Òbviament, fer entrar el dimoni a la casa sagrada posa els pèls de punta als sacerdots de la nova religió. També serveix per comprovar fins a quin punt les exposicions que utilitzen la història tenen una decidida tendència a l'adoctrinament. Ara toca parlar d'aquest tros de la història (uns són del 1714 i els altres del 1936, es veu), ara et diré quins són els bons i quins els dolents perquè t'ubiquis, ara et faré un relat que s'assembli a alguna cosa que passa ara i que puguis dir "veus? això ve de lluny!".

Aquest prolegomen l'he fet amb dos objectius. En primer lloc, per reivindicar la historiografia, la mirada crítica cap el passat, el valor de l'esforç per l'obtenció de dades, la grandesa de multiplicar els contextos, les hipòtesis, els contrastos. La professionalitat de saber distanciar-se de les pròpies conviccions, de les hipòtesis fàcils, de l'última paraula. El tremp de rebutjar l'abús, la tergiversació, les ucronies, les dreceres. I, en segon lloc, de recomanar-vos dos llibres que he llegit últimament (i que em van passar desapercebuts quan van ser publicats, ara fa pocs anys) que posen la mirada, sobretot, a l'evolució del catalanisme bàsicament des de la Renaixença fins avui.

Llibres

Es tracta de La pàtria dels catalans, del mataroní Josep M. Fradera (La Magrana, Barcelona, 2009), i de Catalunya, Espanya, del cordovès afincat a Catalunya José Enrique Ruiz-Domènec (La Magrana, Barcelona, 2011). Tots dos llibres, escrits per dos grandíssims historiadors (tant grans com desconeguts, em temo), fan aquest intent, amb incursions a la situació política actual (dels anys que van ser publicats, fa quatre dies, però sembla que faci quatre segles), a episodis històrics diversos, però amb la línia comú de burxar en els encerts i els desencers d'un corrent nascut romàntic, i de dretes, que acaba penetrant com a tòpic transversal de la majoria de corrents polítics de Catalunya. 

Per completar la mirada, tot i que el tall històric és més recent, de 1937 ençà, hi afegirem un llibre recent, El llarg procés, de Jordi Amat, (Tusquets Ed., Barcelona, 2015) que té una ambició més precisa per explicar com, des de l'esclat de la guerra fins fa ben poc, el catalanisme evoluciona cap a dos corrents: el marxista i intel·lectual i el que n'hem pogut dir el "pujolisme", que tenen, com és obvi, el seu zènit i la seva caiguda amb l'ascens i decliu de Maragall i Pujol, respectivament. 

Malgrat aquest maldestre resum del segon, el llibre és molt més que això. Els altres dos, no m'atreveixo ni a resumir-los ja que, entre d'altres coses, toquen un munt de temes amb una vocació honesta de dessacralitzar la història i oferir algunes claus d'interpretació que ens allunyin dels prejudicis amb què ens hi acostem. En fi, que si fem història, això que caldria fixar quan passin cent anys més tard, com a mínim, sigui de moment la fructífera lectura d'aquests tres excel·lents volums. Si tingués temps, us en posaria algunes mostres, però fa calor i crec que me'n vaig a prendre la fresca. Us els recomano, doncs. Vivament. I, ara que estan de moda, serien tres excel·lents motius per iniciar un club de lectura sobre el catalanisme, o la història de la Catalunya contemporània...