Com que l'oli i el ble s'han consumit
i els canals de la sang estan glaçats,
mano al meu cor dolgut que s'acontenti
amb una bellesa de bronze nascuda
d'un motlle, o una de marbre enlluernant;
enlluernant, però absent quan no hi som,
car és mé sinsensible que un fantasma
a la nostra soledat. Oh cor, som vells;
la bellesa vivent és per als joves:
no en podem pagar el preu amb les folles llàgrimes.
W.B. Yeats, "La bellesa vivent", a Irlanda indòmita (trad. Josep M. Jaumà). Ed. 1984. Barcelona, 2015, p. 147.
Il·lustració. Venus de Lely (Afrodita nua), segle II (còpia romana d'un original grec). British Museum, Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada