Tant de bo sigui bella, però no
amb la beutat que torna els homes folls,
o a ella mateixa, davant d'un mirall;
perquè les belles en excés,
creient que la beutat és suficient,
perden la natural bonesa i fins
aquell instint propi dels cors que saben
escollir bé, i mai no fan amics.
W.B. Yeats, fragment del poema "Una pregària per a la meva filla", a Irlanda indòmita (trad. Josep M. Jaumà). Ed. 1984. Barcelona, 2015, p. 209.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada