Ara i tothora els veig dintre l'ull de la ment
amb les robes pintades i rígides, els pàl·lids insatisfets,
apareixent i desapareixent dins la fondària blava del cel,
amb els rostres antics com rocs solcats de pluja,
i aquells elms seus d'argent flotant l'un vora l'altre,
i aquells ulls sempre fits esperant retrobar,
insatisfets per la turbulència del Calvari,
el misteri incontrolable sobre la terra bestial.
W.B. Yeats, "Els mags", a Irlanda indòmita (trad. Josep M. Jaumà). Ed. 1984. Barcelona, 2015, p. 131.
Imatge: Fotograma del film El cant dels ocells, d'Albert Serra (2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada