Qui és que diu
que la realitat no pot ser?
que les cadires es buiden de vosaltres?,
que els misteris no surten de rondar?,
que el raig de lluna interromp la nit?,
que cada matí és més d'hora
i no calia pas?
Màrius Sampere, poema 32, a Altres presències, Meteora Ed., Barcelona, 2008, p. 45.
Il·lustració: Antoni Tàpies, Gran cadira (1989), Fundació Antoni Tàpies (Barcelona).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada