I les ombres, que llisquen paret avall
mentre dispenso l'oli de la memòria
a la filera inacabable dels absents.
No volia compartir aquest vespre amb ningú,
però cada racó de solitud
estava habitat d'abans.
Gemma Gorga, fragment del poema "Sopant a soles", a Mur, Ed. Meteora, Barcelona, 2015, p. 9.
Il·lustració: Antonio López, Lavabo y espejo, 1967.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada