Set anys com set matalassos prims,
apilats en algun racó entrefosc de la memòria.
I els mesos, que arriben gairebé fins al sostre.
I le setmanes, cosides per tots quatre costats,
ja impossibles de recuperar.
I els dies, que es van impregnant
de l'olor persistent de llana humida.
I entre dia i dia, aquesta nosa menuda
i esfèrica que creix al ritme de la por,
com un gangli enfadat amb la sang.
Gemma Gorga, poema "A la sala d'espera, recordant un conte", a Mur, Ed. Meteora, Barcelona, 2015, p. 14.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada