Entra encara més endins
i al seu pas es tanquen le snou portes
(una dues tres quatre cinc sis set vuit nou).
Com és que va oblidar
que són deu
els dits llarguíssims
amb què sempre truca
el desig?
Gemma Gorga, poema "L'art imperfecte de la renúncia", a Mur, Ed. Meteora, Barcelona, 2015, p. 50.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada