Omella i el català

Es veu que van fer beneir una marededéu de Montserrat al Papa, en el recent pelegrinatge a Roma amb motiu del 800 aniversari de la Confraria corresponent i tothom va quedar la mar de satisfet, pel que sembla. Però després, en un vídeo que fa córrer l'abadia de Montserrat, es veu al Papa preguntant al cardenal Joan Josep Omella, que el tenia al costat, "no ho he de llegir en català?", i l'arquebisbe de Barcelona diu "No..." I li ha caigut el món a sobre.

Bé, no el món exactament, només el món de Twitter, ara X, que quan actua acompassadament és com un exèrcit dimoníac al servei del propi plaer (els recomanaria una manera menys dolosa de fer-ho, si no fos pel decòrum). Quan n'ets víctima, d'aquest atacs, sobretot si ets un paio normal, espanta. Hi ha ajudat el despatx d'una agència governamental (catalana) que van recollir Catalunya Religió i altres mitjans, que no s'ha preocupat de preguntar qui caram havia preparat aquella pregària, qui n'havia decidit l'idioma i qui li havia muntat tot allò. Que, malgrat afirmar la mateixa nota que «Tots els actes del pelegrinatge es van fer en català, entre ells l'eucaristia de diumenge a la basílica de Sant Pere del Vaticà en la que va predicar el cardenal Omella», presenta el cardenal com un censurador de la llengua catalana. Llengua que és la seva materna i que, per tant, necessitaríem tot un curs de psicoanàlisi per entendre. Si fos veritat, esclar.

Perquè avui, els de RAC 1 («vostè ara és a Roma en un sínode, oi?» ha dit un Basté una mica despistat) han fet el que s'ha de fer. Anar a la font i preguntar. I Omella, una mica atabalat per la polèmica, ha aclarit que "això ho han preparat els monjos de Montserrat, que són els que envien els textos a la secretaria d'Estat, i ho van fer en castellà. Entenc que és així perquè el Papa no sap parlar català. Això no passa per l'Arquebisbat". Ai caram. Quan ja li havien dit de tot, quan ja havien exhaurit tots els insults possibles dins la (limitada) llengua catalaníssima dels detractors, alguns de molt il·lustres, ara resulta que el text escrit en castellà prové de les mateixes muntanyes serrades que acullen la imatge original de la que sempre serà, "dels espanyols, Estrella d'Orient" com diu el Virolai. I, concretament, Omella desvela el nom del pare Joan M. Mayol. Per sort, em sembla que no té Twitter, o X o com es digui, i s'estalviarà aquesta guerra santa que, com totes, malmet l'objecte que creu defensar. Com que això del procés ara és mort i enterrat, continuarem la festa amb el català. Espero que no tingui el mateix èxit.

Omella, al punt de mira

O potser no. Perquè Montserrat no té la llufa que van assignar mans molt poderoses al cardenal. Més aviat el contrari. Un cardenal que, tot i ser d'un poble que parla català a la Franja, se li retreu no ser català dia sí i dia també exactament com fan els blaveros a València. I que, en realitat, se li fa pagar que no rendís pleitesia al poder l'any 2017, quan una colla de polítics van pretendre imposar les seves idees saltant-se totes les lleis que van trobar pel mig. Una esbroncada de Puigdemont a Omella després de missa, de la missa d'homenatge a les víctimes del 17-A, va obrir un foc que encara avui cueja i que té el cardenal, el primer català en presidir la Conferència Episcopal Espanyola i un dels homes més influents a l'entorn del papa Francesc, el principal objectiu.

I això que aquest home té una paciència de sant. No ha fet treure les estelades que tapen creus a algunes esglésies de la diòcesi, ni ha demanat explicacions per altres usos partidistes de temples catòlics durant el procés. No ha fet notar que les multes que li van posar durant la pandèmia per fer misses (tot i complir amb les restriccions) o la campanya per les immatriculacions, les dues accions instigades per l'ara president Aragonès, han acabat amb un fracàs absolut. No para de dir que Catalunya ha de triar el seu futur amb concòrdia i diàleg, que és, de fet, el mateix que diuen la resta de bisbes catalans. I, tot i fer el possible per evitar el desastre el mateix 2017, amb una important oferta d'intermediació, no ha retret a ningú el seu fracàs. Que seria amb noms i cognoms. Encara l'altre dia, Puigdemont assenyalava l'Església catòlica com a  enemic. Un ressentiment habitual entre els descendents del bàndol carlí, d'altra banda.

Aquesta és la qüestió, com alguns venim denunciant des de fa anys, no el català. Que vagi vestit de bisbe, tot i ser prim, no ajuda a trencar el prejudici d'un país amb propensió anticlerical. Que el tractem com si no fos català o digne de la càtedra que ocupa, tampoc massa, després d'un procés amb tocs marcadament etnicistes, sovint. I que en determinats temes mantingui de vegades una posició poc moderna (com la majoria de bisbes, tot s'ha de dir) predisposa als que som d'esquerres més aviat en contra, esclar. Però si enmig de tota aquesta caça de l'home queda un bri de dignitat, que serveixi per defensar l'honorabilitat del nostre estimat cardenal. Més que res, perquè estaran restaurant la seva, aquells que la perden amb teòriques defenses tan nobles com les de la llengua catalana. I davant la Mare de Déu. Negra en un país de blancs.