La infància recuperada
:
:
Diumenge a la tarda vaig anar a veure Charlie y la fábrica de chocolate, una pel·li de Tim Burton (un remake, de fet) basada en un llibre homònim de Roald Dahl. Només he de dir-vos que em, vaig divertir força, que era ben bé un conte complert, i que té la gràcia de tenir diverses lectures. En parlava l'atre dia el blog de Burdon i avui, el suplement "Culturas" de La Vanguardia, hi dedica una anàlisi d'una pàgina del crític Àngel Quintana. Com en el títol del famós llibre de Savater, l'autor creu que Dahl situa el paradís a la infància recuperada, i els seus contes en són una recerca. En aquest cas, diu, dibuixa uns protitipus d'infants que representen cadascun els pecats capitals de la infantesa.
:
Curiosament, un parell de planes més enllà, hi ha un reportatge molt interessant de David Barba sobre les similituds, o les inspiracions, de les sèries de dibuixos animats infantils de la nostra infantesa amb els mites clàssics. Heidi sera Persèfone, Marco representaria Èdip, L'Abella Maia reencarnaria Hermafrodit, Mazinger Z podria ser Hèrcules a la recerca d'Afrodita (A, la dels pits)... També es fa referència a les sèries com Vacaciones en el Mar com l'actualització de l'Odissea, Orzowei seria Hermes i Curro Jiménez, Perseu. Bé, fa una mica de riure, però a mi m'ha fet gràcia per allò que dic sempre sobre la pervivència dels mites.
(versión en castellano del artículo: clica aquí)
:
Poemes d'agost - XXI
:
La terra jau, devastada
per la llum del sol de plom.
Cremen als forns de la tarda,
immòbils, els pensaments.La ciutat, ardent, deserta,
reblaneix els seus asfalts.
Ni un alè d’aire transita
Pel desolat laberint.Als cims de l’alta muntanya,
Però, s’hi agrupen castells
de núvols de borra grisos
que congrien tempestats.Retrunyen les valls perdudes.
Al cel serpegen llampecs.
Als alvèols secs de l’ànima
hi neixen somnis humits.
Foto: Vista de Cardona.
2 comentaris:
És curiós com en el fons, la capacitat inventiva de l'ésser humà, sempre acaba per crear els mateixos personatges però adaptant-los al temps que els hi toca viure, la figura de l'heroi i el dolent sempre és la mateixa, varia la indumentaria i alguns aspectes superficials, però el fons sempre resulta ser el mateix.
Entre tots m'esteu posant les dents llargues amb la nova peli de Burton...s'acumula la llista de pel.lícules, "Sin City", "Charlie y ..." necessito temps i un cangur pel nen.
Sr. Ruso,
Des de sempre hem recorregut a les narracions (als mites, als "meta-relats") per explicar què ens passa, què hi fem, aquí, i per què. Segurament, tot el que ve depsrés d'allò no és sinó una "relectura", com aquestes obres de Shakespeare amb decorats i vestits moderns.
Si el nen té ja una edat, et recomano que també el portis a veure "Charlie..." ("Sin City", no crec, encara que no l'he vist). Si no, aviat ho treuran amb DVD o vídeo (que és com jo seguia el cine quan el meu era més petit).
Una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada