:
Entre la campanya de La Vanguardia, amb totes les hipocresies, contra l'Ajuntament de Barcelona i la necessitat d'atendre problemes qutidians de convivència i civisme (des de les gamberrades als insults), hi ha aquests dies un debat sobre el tema al que, ja sabeu, m'he referit algunes vegades, aquí. Avui mateix, Vicenç Villatoro escriu un bon article a El Periódico, encara que es deixa un tema important. Molt important. En la negociació del Govern de CiU amb el Govern del PP sobre el desplegament dels Mossos es va produir un fest nefast: la imprevisió sobre el replegament de les forces de seguretat de l'Estat a Catalunya molt abans del desplegament, junt amb la reducció dràstica d'efectius a Espanya que pràcticament es concentrà a Catalunya (caram, àmb el pacte PP-CiU). Nefast, especialment a les grans ciutats catalanes. A Mataró ho vam patir (i no ho vam denunciar amb veu alta fins després del desplegament, per pura responsabilitat) i ara, abans que els Mossos actuïn plenament a Barcelona. També avui escriu Pep Montes a El Punt, amb reserves cap a una Ordenança de Civisme que reguli i sancioni aquesta mena de fets que el Codi Penal no cobreix. Són reserves lògiques, però caldria que fossin superades. A Mataró, pel poc temps que la portem aprovada, l'Ordenança s'aplica més del que pensàvem (i potser voldríem), i ho fem també vencent reserves sobre la seva eficàcia o la seva necessitat. En primer lloc, d'alguns dels propis sancionats (bo i que pràcticament no presenten al·legacions). Però també les que va expressar el seu dia el PP de Mataró, que s'abstingué d'aporvar l'Ordenança (malgrat que vam acceptar-los força esmenes) més o menys pels motius que diu Montes i també per una mena de liberalisme (mal entès, penso jo), com si no sabéssim hores d'ara que són els límits i no la seva absència que ens permeten de gaudir de la llibertat. la llibertat de poder passejar sense que es pixin i se't pixin, amb garanties pel que és insultat o vexat, etcètera.
Entre la campanya de La Vanguardia, amb totes les hipocresies, contra l'Ajuntament de Barcelona i la necessitat d'atendre problemes qutidians de convivència i civisme (des de les gamberrades als insults), hi ha aquests dies un debat sobre el tema al que, ja sabeu, m'he referit algunes vegades, aquí. Avui mateix, Vicenç Villatoro escriu un bon article a El Periódico, encara que es deixa un tema important. Molt important. En la negociació del Govern de CiU amb el Govern del PP sobre el desplegament dels Mossos es va produir un fest nefast: la imprevisió sobre el replegament de les forces de seguretat de l'Estat a Catalunya molt abans del desplegament, junt amb la reducció dràstica d'efectius a Espanya que pràcticament es concentrà a Catalunya (caram, àmb el pacte PP-CiU). Nefast, especialment a les grans ciutats catalanes. A Mataró ho vam patir (i no ho vam denunciar amb veu alta fins després del desplegament, per pura responsabilitat) i ara, abans que els Mossos actuïn plenament a Barcelona. També avui escriu Pep Montes a El Punt, amb reserves cap a una Ordenança de Civisme que reguli i sancioni aquesta mena de fets que el Codi Penal no cobreix. Són reserves lògiques, però caldria que fossin superades. A Mataró, pel poc temps que la portem aprovada, l'Ordenança s'aplica més del que pensàvem (i potser voldríem), i ho fem també vencent reserves sobre la seva eficàcia o la seva necessitat. En primer lloc, d'alguns dels propis sancionats (bo i que pràcticament no presenten al·legacions). Però també les que va expressar el seu dia el PP de Mataró, que s'abstingué d'aporvar l'Ordenança (malgrat que vam acceptar-los força esmenes) més o menys pels motius que diu Montes i també per una mena de liberalisme (mal entès, penso jo), com si no sabéssim hores d'ara que són els límits i no la seva absència que ens permeten de gaudir de la llibertat. la llibertat de poder passejar sense que es pixin i se't pixin, amb garanties pel que és insultat o vexat, etcètera.
:
Poemes d'agost - XXVII
:
Mentre el meu cos et lliga i et bressola,ton pensament, mai no feixuc, s'envola,i s'esgarria, lluny, el meu desig:..........desemparada, resta al mig..........una abraçada, tota sola.
Josep Carner, "Desempar" de "Llunyania" (1952), a Poesia, Ed. 62 / Orbis, Barcelona, 1985. p. 51.
Gustav Klimt, Judith I, (1901)
10 comentaris:
Per fi una mica de tendresa en aquest blog...., felicitats, ja tocaba!.
Per molts anys Ramon, en el dia del teu sant!
Per molts anys !!
- Gràcies, anònim. Fa temps que no véns o és que dono massa imatge de tipus dur?
- Joan i Cinto. Gràcies, també. En vida vostra.
Feia dies que no venia i descobreixo que és el teu sant. Ja saps que no soc de sants, però per molts anys.
Tipus dur, no ho sé, però rigurós i amb una capacitat de generar posts i comentaris extraordinària. Pel que a mi respecte, no em veig capaç de seguir aquest ritme.
Felicitats!!
Felicitats Ramon!
Anònima Ramon, i si, fa molt de temps que no passaba per aqui.
No és pas la teva duresa el que temo, si no la falta de tendressa que "noto".
- Turrai. Gràcies. Ja saps també que felicitar el sant és una tradició que té l'avantatge que ningú et recorda l'edat...
- Francesc: Gràcies, també.
- Anònima. Em sembla que més val que calli, oi? Bé. Gràcies, també. Truca'm.
De cap manera et vull fer callar, m'agrada com escrius, ja ho saps ok?.
Ja callo jo, és el teu blog...
Anònima
Em referia a que em sembla que entrem en un terreny pel qual et recomano una trucada.
Publica un comentari a l'entrada