divendres, de juliol 20, 2007

Gir a l'extrem

Al gener de 2005 vaig dir en aquest bloc que calia reconèixer "els esforços que fan Piqué i el seu equip van en bona línia i convé que el conjunt del país". I continuava que "també és remarcable l'interès del PP català en situar-se al centre polític (així situo jo la decisssió d'entrar a la ponència de reforma de l'Estatut), ja que la temptació de situar-se fora pot ser molt gran. Recordeu-vos de Vidal-Quadras: dóna resultats a curt termini i, segurament, dóna veu a una sensibilitat política que deu estar infra-representada, però que em temo que s'alimenta del ressentiment i de la desubicació. També és una temptació forta perquè aquesta sensibilitat deu representar, a més, una part important del vot fidel del PP, el que passà la travessia del desert de l'antiga AP. I també perquè, certament, el PP té una situació parlamentària absolutament irrellevant des del punt de vista aritmètic." Aquesta pretensiosa autocita ha d'incloure també aquest paràgraf: "Per això val la pena que tinguin una estratègia més a llarg termini, més integradora, més porosa amb l'electorat central català (tant me fa si hi ha objectius electoralistes, en aquest cas la tàctica construeix estratègia). Així avançarem de veres, si els que són en un extrem de l'arc ideològic i nacional miren al seu centre i no es queden a l'extrem".
:
No és ara, doncs, que un elogi més o menys interessat de darrera hora em serveixi per despatxar la notícia de la dimissió del líder del PP català. El lamentable gir a l'extrem que protagonitza el partit conservador aquests dies, replegant-se als designis d'Acebes i Zaplana i posant més que en dubte el lideratge de Rajoy és una pèssima notícia per Catalunya i especialment pel propi PP.
:

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt d'acord Ramon,
en Piqué era una rara excepció en aquest partit de restrets i cares de gos rabiós. Tot i la discrepància, en Piqué savia argumentar bé i era educat, un bon polític i orador brillant. Però a vegades ja passa, alguns valoren més la fidelitat dels soques, que la certa llibertat dels savis.

Bones Santes

Anònim ha dit...

Si la dimisión de Pique os parece mal a todos los que no sois votantes del PP, para los votantes del PP es una excelente noticia. 2+2=4

Dessmond ha dit...

A mi em sembla que el projecte del PP amb les idees de'n Piqué són un bluf. Va aguantar pel fet que ell havia estat ministre, independent, del govern Aznar. Però el que en Piqué volia representar potser s'havia de fer des d'una altra opció.
Certament la seva marxa significarà un gir o tornar a les essències del PP, que en Piqué havia intentat maquillar.
Els votants estan encantats, pel que sembla.

Anònim ha dit...

L'aportació del votant del PP ho deixa clar, i caldrà que et corretgeixis:
Si la sortida d'en Piqué és pèssima per Catalunya, NO HO ÉS PEL PP.
I si és pèssima pel PP, no ho és per Catalunya.
Lligar PP i Catalunya es fa una mica complicat, PER UNA SIMPLE RAÓ:
En l'essència del PP, Catalunya o tot allò que en faci flaire ,fa nosa.
Simplement són autèntics fatxes disfressats de demòcrates ( si més no els dirigents actuals i alguns militants . Compte amb l'Albiol aquest de Badalona!!! )

Anónimo 3X1

Ramon Bassas ha dit...

- Vladimir,
Com deia un col·lega referint-se a una altra qüestió (i a una altra ideologia): poster seran més purs, però no seran ni representatius, ni massa gent ni massa servidors del poble complex que som.

- Anònim 1 i Dessmond,
Probablement. Si no aspiren a tenir-ne més, o a fer un pas més enllà dels propis votants, és una excel·lent notícia pels que hi ha.

- Anònim 2,
Jo, sincerament, crec que no és així. El PP representa una molt bona part de ciutadans de Catalunya, t'agradi o no. De ciutadans demòcrates, també. Una de les coses que li cal al país és deixar de dimonitzar-los: criticar-los pel que fan, això sí i força, no pel que (pensem que) són. Crec que aquesta tendència essencialista anti-PP (fins i tot, i especialment, dels que n'han estat els seus aliats i han de recórrer sovint als notaris) és una de les causes de la seva radicalització.