:
Demà se celebra el 25 aniversari de la victòria socialista a Espanya, una de les fites més importants de la democràcia. Amb problemes molt més importants que avui (en matèria colpista, terrorista, de desenvolupament constitucional, de crisi econòmica...), més gruixuts, i sense molts dels avenços que avui ens semblen normals (universalització de la salut, l'educació i les pensions), un grup de joves opositors al franquisme que havien sabut mirar més enllà, ni que fos per la seva edat, agafava les regnes del país.
:
Obrint finestres, com en aquest spot, mirant endavant, com diu l'única al·locució en la veu de Felipe, amb una confiança brutal en el país que volien canviar de soca-rel. I ho van fer. I segurament d'aquells passos, també de la fatiga del camí que van fer, vénen les escridassades de l'etern enyor d'una Espanya que no confia en ella mateixa i que s'expressa amb tanta duresa.
:
Però també d'aleshores, i d'haver après a viure normalment en una democràcia (que vol dir viure en la pròpia carn les seves contradiccions, els seus límits, la quotidianitat després de l'efervescència, els excessos de l'entusiasme, el mal de dins...), en ve un projecte de canvi d'una altra Espanya que lluita encara per l'emanciació de la gent, de la gent més senzilla, de la gent que encara no pot decidir sola el seu projecte vital. I que es concreta en la universalització de l'atenció a la dependència, el reconeixement de les identitats i les opcions personals, una política econòmica seriosa i competitiva, l'horitzó d'una Europa unida i forta, l'atenció preferencial pels més pobres (increment de les pesnions mínimes, els plans d'ocupació, les lleis d'habitatge...) i un estil de govern que confia amb la gent, de nou.
:
:
5 comentaris:
Ramón,
Felipe González ha sido para mí siempre un referente. Lástima como se deterioró todo al final. E incluso Alfonso Guerra, ha sido santo de mi devoción política. Debo ser de los pocos que ha sido suscriptor de la revista "Temas para el debate", que algunos denostaban por considerarla un juguete puesto a su servicio, para tenerle distraído y quitarlo de la escena política.
Repito, una lástima como acabó el tema eso sí algún día, se le reconocerá su histórica aportación y valía, a aquellos Socialistas de los 80.
Un saludo
- Napoleón,
Creo qu ambos gozan del reconocimiento de mucha gente.
Disculpa me debo haber explicado mal. Me refería a quienes de forma intencionada y premeditada, no lo hacen.
Un saludo
Felicidades por el aniversario. Pero recordemos que la transición y la apertura de ventanas las hicieron muchas y muchos, y no solo los militantes del PSC ni sus líderes, sinó un conjunto de ciudadanos y ciudadnas que democráticamente unieron esfuerzos para que así fuera. Cierto es, que a algunos incomodaba, pero valió la pena.
Me alegra porque se deja claro que la aportación importante fue en los 80, y espero que se reconozca; pero también a muchos otros que no eran del PSOE.
Jordi
Jordi
Sí. Creo que el socialismo democrático sólo avanza si ensancha sus fronteras.
Publica un comentari a l'entrada