diumenge, d’octubre 28, 2007

Ara, l'amor | 159 anys

Ara, l'amor
:
:
El suplement Babelia d'El País publicava ahir dos poemes inèdits d'Antonio Gamoneda, el primer dels quals, Aún, us el transcric per al vostre gaudi. O angoixa.
:
Amé. Es incomprensible como el temblor de los árboles.
Ahora estoy extraviado en la luz pero yo sé que amé.
Yo vivía en un ser y su sangre se deslizaba por mis venas y
la música me envolvía y yo mismo era música.
Ahora,
¿quién es ciego en mis ojos?
Unas manos pasaban sobre mi rostro y envejecían dulcemente. ¿Qué
fue existir entre cuerdas y espíritus?
¿Quién fui en los brazos de mi madre, quién fui en mi propio corazón?
Es extraño:
solamente
he aprendido a desconocer y olvidar. Es extraño:
ahora, el amor
habita en el olvido
.

:
Ferrocarril: 159 anys
:
Divendres em va tocar presidir una interessant conferència del professor Francesc Cabana sobre el Mataró del segle XIX, amb una amena xerrada sobre la realitat econòmica d'aleshores que féu de la ciutat el destí del primer ferrocarril, avui fa just 159 anys. A banda de celebrarr-la. L'efemèride ens permet de pensar sobre els problemes que està tenint hores d'ara el servei de ferrocarril, especialment les Rodalies, a rel de les obres de l'AVE i després de vuit anys crucials, els del PP, sense inversions. Sobre el respecte, us demano que llegiu el post d'ahir de l'alcalde Joan Antoni Baron i l'article que avui mateix publica capgros.com del diputat, exalcalde i usuari de Renfe, Manuel Mas.

:
Publica un comentari a l'entrada