dilluns, d’octubre 08, 2007

Premis Puig i Cadafalch | Habacuc i l'argila

Premis Puig i Cadafalch
:
:
Divendres passat vam atorgar els premis Puig i Cadafalch i els de la Triennal d'Arquitectura del Maresme, al jurat del qual m'hi vaig incorporar en la seva fase final i on he tingut un paper merament testimonial. De manera que el mèrit s'ha d'atribuir a persones molt més sensates i, especialment, als seleccionats i guardonats, així com al públic que va participar en l'apartat de votació popular.
:
En la meva intervenció, prèvia a la magistral i irònica conferència del catedràtic Alfons Soldevila, vaig destacar els fruits que treu la cooperació entre la iniciativa privada, l'administració i els porfessionals en l'atorgament de valor arquitectònic a la nostra vida quotidiana, més enllà dels grans noms. Prement aquí veureu què va dir l'Alcalde Baron.
:
Habacuc i l'argila
:
Pinoccio Mort (1995), de Miquel Barceló.
:
Em semblava que ja n'havia parlat algun altre dia, en aquest bloc, però no ho trobo. I ahir, a les lectures dominicals de les misses van llegir un text de la profecia d’Habacuc (2,2-4) que, per mi, explica com ningú què és exactament un símbol. I fa dir a Jahveh: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada. L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut.».
:
És a dir, la combinació entre la visió humana (perspectiva, subjecte, individu, cultura...), d'una experiència que convé descriure (que té vocació de "terme", d'allò que -encara- no percebem, d'utopia, d'ideal, de plenitud...) i gravar per la posteritat, amb el fet de la seva síntesi i ús de paràmetres culturals compartits de manera que traspassi la primera lectura diem-ne intel·lectual o merament descriptiva ("que es puguin llegir corrents"). Encara incorpora un altre element essencial: el de la confiança (la fe): "no fallarà", "segur que vindrà", etc...
:
Als que ens agrada l'art, a més, tenim certa predilecció per l'argila i el gravat, en sentit metafòric. Els quadres, les escultures, la música, el teatre... ¿què són sinó construccions simbòliques bé de la visió que els homes tenim del nostre terme (en el doble sentit de fi i límit) o bé del seu impacte, de la seva tragèdia (o comèdia) damunt la insegura vida de la nostra humanitat?
:
Publica un comentari a l'entrada