diumenge, d’octubre 28, 2007

Ara, l'amor | 159 anys

Ara, l'amor
:
:
El suplement Babelia d'El País publicava ahir dos poemes inèdits d'Antonio Gamoneda, el primer dels quals, Aún, us el transcric per al vostre gaudi. O angoixa.
:
Amé. Es incomprensible como el temblor de los árboles.
Ahora estoy extraviado en la luz pero yo sé que amé.
Yo vivía en un ser y su sangre se deslizaba por mis venas y
la música me envolvía y yo mismo era música.
Ahora,
¿quién es ciego en mis ojos?
Unas manos pasaban sobre mi rostro y envejecían dulcemente. ¿Qué
fue existir entre cuerdas y espíritus?
¿Quién fui en los brazos de mi madre, quién fui en mi propio corazón?
Es extraño:
solamente
he aprendido a desconocer y olvidar. Es extraño:
ahora, el amor
habita en el olvido
.

:
Ferrocarril: 159 anys
:
Divendres em va tocar presidir una interessant conferència del professor Francesc Cabana sobre el Mataró del segle XIX, amb una amena xerrada sobre la realitat econòmica d'aleshores que féu de la ciutat el destí del primer ferrocarril, avui fa just 159 anys. A banda de celebrarr-la. L'efemèride ens permet de pensar sobre els problemes que està tenint hores d'ara el servei de ferrocarril, especialment les Rodalies, a rel de les obres de l'AVE i després de vuit anys crucials, els del PP, sense inversions. Sobre el respecte, us demano que llegiu el post d'ahir de l'alcalde Joan Antoni Baron i l'article que avui mateix publica capgros.com del diputat, exalcalde i usuari de Renfe, Manuel Mas.

:

15 comentaris:

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Un crack. A més de la feinada de fer el bloc, ara, a més, en versió audio. Potser haurien de començar a pensar en tu com a director de Rodalies, que a més, els de Mataró d'això hi enteneu molt.

Ramon Bassas ha dit...

Jordi
Gràcies... però és molt més senzill això de l'àudio 8em porta un minut) que no lo de Rodalies, em temo...
RB

Anònim ha dit...

Mataró serà protagonista algun dia d'una nova revolució del ferrocarril? Tenim que invertir JA en el ferrocarril.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,

Crec que la nova línia orbital Mataró-Vilanova, amb el trasllat de la via actual enllaçant-hi serà una gran oportunitat per aquest objectiu que dius.

Només que s'hi invertís com ara, no com es feia fins fa uns anys, aquest canvi seria possible.

Pedro ha dit...

Veig que autocrítica 0.

Ramon Bassas ha dit...

- Pedro
Has llegit els posts que recomano?

Anònim ha dit...

Ramon,
no sabia que en Cabana fos professor. Sé que és el cunyat d'en Jordi Pujol, membre del consell directiu de la fraudulenta Banca Catalana, anti-felipista i anti socialista fins al moll de l'os, patró de l'Enciclopèdia Catalana (editorial que li publica tots els seus llibres, purament per nepotisme). Sé que és un d'aquells burgesets que els va anar prou bé el franquisme, tot i que després i per conveniència s'hi posessin de cul, un historiador al servei d'una ideologia nacional, un pur d'aquells per als quals tot passa per culpa d'Espanya i dels fatxes als quals no dubten en donar suport quan les seves comptes bancàries no donen els beneficis esperats.

Molt bé, només espero que els que vau assistir a la conferència les paraules del Cabana us facin pensar (pensar és important) i no us deixeu portar per la disfressa del professor que senta càtedra.

Ramon Bassas ha dit...

- Vladimir,
Sí, ha estat professor associat a la UIC. Però vaja, ja veig que no et cau bé...

Anònim ha dit...

Bassas,
és que m'ho poses en safata. A més, en Cabana és professor de la UIC, una universitat privada amb Servei de Capellania que està encomanat a la Prelatura de l’Opus Dei. Excel·lent plataforma per a un historiador seriós, brutal targeta de presentació.

Ara bé, deixa'm aclarir que com aplegador i classificador de dades la tasca d'en Cabana té mèrit. Un altra cosa són els seus anàlisis al servei d'un ideal nacional, i per al que m'expliques, sembla ser, ultra catòlic.

No em cau ni bé ni malament, però m'inflen els ous tots aquells que van pel món pixant beneït. I que Déu em perdoni.

Joan Safont ha dit...

Un sectari com aquest només es podia dir Vladimir... suposo que per Ilich, no?

Que no compreguis amb la ideologia del Sr. Cabana - a més, com a gran prova del delicte tires en cara la seva família, tot un gran argument! - no vol dir que automàticament es converteixi en un illetrat, com tu pretents. Terrible!

Ramon,

En primer lloc perdona per ser tant brusc amb un comentarista teu, però cada vegada ens tornem més sectaris a Catalunya! Penso que val la pena reconèixer i aprendre a tots i de tots, sovint podem reforçar els nostres parers o obrir-nos a nous, no?

Ramon Bassas ha dit...

- Vladimir i Joan,
Bé, un fa una apreciació subjectiva i una mica de mala llet i l'altre s'ho pren massa en sèrio. Jo crec que ho podríem deixar aquí.

Anònim ha dit...

Només que s'hi invertís com ara, no com es feia fins fa uns anys, aquest canvi seria possible ??? payo es nota que ets un professional de la política (però de res més)... Nen, en el post anterior recordes la victoria socialista de fa 25 anys...Quants anys vau estar al poder? no vau tenir temps de res oi? Collons, ja emprenya que sempre foteu la culpa als anteriors, si agafeu una responsabilitat l'agafeu amb totes les conseqüències, sense fotre les culpes a ningú més... I si la cagueu ho reconeixeu i listos (cosa que no feu mai). I si no a currar de veritat com tothom...

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim
Recordes quan es va donar el canvi qualitatiu més important que ha tingut mai el servei de Rodalies de Renfe? Doncs va ser amb els Governs de Felipe... paio sense nom.

Anònim ha dit...

hosti quina qualitat el canvi que dius!! en 8 anys ha quedat així? El meu concepte de qualitat no és algo que duri 8 anyets... ara, la qualitat potser la mesureu amb altres paràmetres com els vots vosaltres els polítics (una especie cada vegada més allunyada de la societat i la realitat)

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,
Bé. El cert és que el ritme inversor en Rodalies va decréixer en aquests 8 anys d'una manera considerable, previa un increment considerable del nombre de viatgers gràcies al'increment de convois, de puntualitat i de qualitat assolits en el període dels governs socialistes.