:A banda de l'acudit de Forges a El País d'avui (una dolenteria per riure una mica), hi ha moltes anàlisis ja a la xarxa i a la premsa dels resultats electorals d'ahir, segurament amb més pressa (mala consellera) de la necessària. Trobo que hi ha tres articles que us convido a repassar. El primer és de Raimon Obiols, Les raons del resultat, un post que publica al seu bloc des de la distància de Brussel·les. N'exposa tres, centrades en Catalunya: el caràcter del PSC, un particular rebuig al terrorisme i la voluntat de Catalunya d'incidir d'una determinada manera a Espanya. Vegeu-ne uns fragments:
:
Des dels seus orígens [El PSC] ha respectat els sentiments personals i intransferibles d’identitat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, no ha practicat la instrumentalització identitarista i per aquest motiu (i perquè ha pencat molt, a molts nivells) s’ha guanyat el respecte de la ciutadania.:(...):Catalunya ha fet la diferència: disset escons per damunt del PP. Això dóna al PSC una gran força i una gran responsabilitat. “Serem més decisius que mai”, va dir ahir el president Montilla. Ho hem de ser, no contra ningú, sinó a favor de tots. Més decisius per fer avançar Catalunya cap al progrés i la llibertat, per reforçar la solidaritat entre les comunitats i contribuir a resoldre els vells i nous problemes d’Espanya. Més decisius per fer realitat els ideals concrets del socialisme que ahir, una vegada més, aparegueren majoritàriament en les urnes de Catalunya.
:
Els altres dos són les primeres reflexions de Cinto Amat també al seu bloc i un article de Manuel Cuyàs a El Punt que té aquesta frase genial (que tammbé destaca Manuel Mas): “A l'hamburguesa potser li faltarà el punt de mostassa que els partits petits li volien afegir, però la gent ha entès que calia assegurar l'hamburguesa”. Genial.
:
14 comentaris:
Esta de Cuyás, también es genial: "El PSC ha quedat espectacularment enfortit. Deia el diputat socialista i exalcalde de Mataró, Manuel Mas, en una entrevista crispada en aquest diari que ell, un cop assegut al Congrés, representa tots els espanyols i no els d'aquell o aquell altre territori. Molt malament. Tenint en compte que no hi ha cap altre partit català que a partir d'ara tingui tan poder real i capacitat d'influència a Madrid i considerant que la majoria del PSOE té origen català, caldria que ell i el PSC es fessin d'alguna manera representants del país i no d'un altre."
Un saludo
Síel propio Manuel Mas le responde
Responder, responder, sí. A cualquier cosa la llaman responder. Se le ha olvidado poner al bueno de Manuel mas en su bloc, de donde salía el titular:
" -Què ha fet pel Maresme aquests quatre anys?
-«Hi ha una cosa que entenem malament. Nosaltres som el poder legislatiu, que fa lleis i normes, i no l'executiu. Tot i això he defensat temes comarcals, com ara l'N-II i el tren. Espanya està formada per 8.000 municipis i pensar que el teu expedient perquè ets tu anirà més endavant no és la principal feina dels diputats. Jo sóc un de la circumscripció de Barcelona i quan sóc a Madrid represento tots els espanyols.»
¿donde he leído yo que tener a Mas y otros en Madrid, nos beneficia (Maresme)?. Lo habré soñado.
Me he leído la entrevista entera. El otro día hablábamos de un contesto con zp, supongo que lo recuerdas. Mira el contexto de la famosa frase por que no se puede ser más claro.
Un saludo
- Napoleón,
Bueno, yo entiendo que ambas cosas las hace compatibles, no?
Yo no lo se. El dice aquí que no. Y él y otros, que sí en otros foros como por ejemplo, antes de las elecciones.
>Lo que digo es aplicable a catalunya y al Maresme. De hecho, el psc es del PSOE. No explicáis la disciplina de Voto del PSOE, que existe en Madrid. Formad grupo parlamentario propio y diferenciaros del PSOE. Así, no habrá dudas. Lo que no se es como se lo explicas a mi padre, votante del PSOE. El vota PSOE, no PSC. Bueno PSC, es decir PSOE.
Bueno que vota a Felipe como dice mi madre desde siempre.
Y Bono que opina de todo esto del PSC, en madrid.?
Un saludo
- Napoleón,
Creo que todo el mundo lo comprende. En Catalunya existe el PSC, fundado por los partidos socialistas prexistentes en 1978, entre ellos, la federación catalana del PSOE. Y forma grupo parlamentario único en el Congreso como lo hacen los partidos socialistas en el Parlamento Europeo. Ese no es ningún problema, creo.
Lo importante es que los diputados del PSC defiendan bien los intereses de los ciudadanos de Cataluña que han confiado en ellos, de acuerdo con el programa presentado.
Ramón, lo que quería decir, lo he dicho muy clarito, antes. Tu contestación, ni me contesta a todo ni me convence. No se entonces que quieren decir muchos militantes "ilustres" en sus blogs, cuando hablan de romper con el psoe de una vez.
Gracias por intentarlo.
Un saludo
- Napoleón,
Pues no sé muy bien qué quieren decir. No conozco a nadie en el PSC que quiera romper con el PSOE, creo que sería un error histórico. El artículo de Obiols que cito lo explica muy bien. Otra cosa sería tener grupo parlamentario propio; no renunciamos a ello, pero, como te digo, no creo que hoy sea ninguna prioridad.
Hola, Ramon,
felicitats per la part que et toca, però jo en aquest cas sóc una partidària total de la mostassa!
- Mercè
Gràcies!! Jo també me l'estimo abans que el kètxup. De tota manera, ja saps que sense hamburguesa... Però gràcies, mirem endavant i no desesperem, que la vida és molt llarga.
"No conozco a nadie en el PSC que quiera romper con el PSOE, creo que sería un error histórico."
Et sona un tal Maragall? Sí home, un paio amb canes i bigoti. Crec que va tenir algun càrrec en algun ajuntament o diputació governada pels socialistes. Un de tants, ara ja ha passat a la història. Ara és l'hora de la Catalunya optimista.
Pedro,
Bé, Maragall no és del PSC, ara, sembla. Tampoc li conec que hagi defensat mai la ruptura amb el PSOE, almenys mentre ha estat militant del PSC.
Diria que no és del tto exacte dir que Maragall ERA militant del PSC. Maragall ERA PRESIDENT del Psc.
- Pedro,
Ja. Però com que parlàvem d'algú del PSC... per ser-ne president n'has de ser militant. De moment.
Publica un comentari a l'entrada