Dijous Sant
L’amor entre Jesús i el Pare és el que dóna l’alegria plena als deixebles de Jesús, a nosaltres. L’amor a Jesús dels apòstols és incomplet i Jesús ho sap i els promet l’Esperit que farà que la tristesa per l’absència de Jesús es converteixi en alegria, que l’amor arribi a ser del tot l’amor del pare i del Fill en els cors dels deixebles: "Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. La dona, quan ha d'infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s'alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà." (Jn 16,20-22)
Jesús té profunda experiència de l’alegria d’estimar i l’expressa justament quan està pròxim el seu fi, la tornada al Pare. Estima els seus fins a l’extrem. (...)Una homilia d’un monjo de l’Edat Mitja en parla del rostre serè de Jesús que dóna la pluja tardana a Pere, quan el mira i aquest arrenca el plor de penediment. Jesús no sent tan sols les asprors del sofriment corporal, sinó que la seva ànima pateix la pregona tristesa de l’agonia, però Jesús era feliç de portar tots els sofriments de la passió perquè sabia que així estimava fins a l’extrem i salvava als qui estima el Pare. Es un misteri, l’amor de Déu Pare, Fill i Esperit Sant mostrat en la creu de Crist. Es aquí on hem d’aprendre “l’alegria d’estimar”.
Etiquetes de comentaris: Jesús, Setmana Santa




0 Comments:
Publica un comentari
Links to this post:
Crear un enllaç
<< Home