divendres, de març 14, 2008

Ple | Dreta i esquerra

El Ple d'ahir
:
Ahir vam tenir Ple municipal. Un Ple amb força temes importants als que caldrà prestar atenció. El nou plec per la la concessió del Mataró Bus, per exemple, després de mesos i mesos de feina de moltes persones, entre elles els membres del Consell de Mobilitat, un òrgan de participació de l'Ajuntament. És un plec ambiciós, que porta els busos als polñigons industrials i assegura l'accés ràpid i proper dels mataronins a aquest servei. També va modificar-se el Reglament d'Activitats i va ratificar-se un acord incrementant la dotació de la Generalitat per a dues escoles, entre moltes d'altres qüestions.
:
A mi em va tocar defensar, entre d'altres, tres temes. El primer, la proposta conjunta de tots els grups municipals excepte la CUP condemnant l'assassinat d'Isaías Carrasco a mans d'ETA. En aquest punt, vaig haver d'intervenir per rebutjar, en nom del meu Grup la proposta alternativa del grup que no suscrivia la de la majoria en la que no es cita a ETA ni es reclama la fi del terrorisme. La CUP va perdre de nou l'oportunitat de posar-se al costat dels demòcrates rebutjant la proposta conjunta de la qual se n'havia desentès des del principi. El que no és al costat dels demòcrates i de la vida, el que no assenyala els autors d'aquest assassinat perquè compareguin davant la justícia, els està justificant. L'únic responsable d'aquest assassinat és la banda ETA i els que ho justifiquen.
:
També vaig presentar la proposta de reglament del nou Consell Assessor Urbanístic, una figura introduïda a la darrera modificació de la Llei d'Urbanisme i que l'acord de govern de Mataró incloïa entre els seus objectius. Tan sols CiU s'hi va abstenir i confuo que finalment s'hi sumin.
:
El carrer Biada, nou eix urbà
:
Finalment vaig defensar dos dictàmens urbanístics corresponents a l'ordenació de banda i banda del carrer Biada, entre la Ronda i el carrer Tetuan, que han de permetre l'arribada d'El Corte Inglés i una important millora de la trama urbana d'aquests entorns, al bell mig de la ciutat. En vaig parlar en aquest post i per tant no repetiré els arguments. Si fóssim tots capaços de baixar una mica el soroll (que per això hi és, no ho dubteu), veuríem la trascendència que té aquesta modificació per a la ciutat, tant des del seu punt de vista de la seva estratègia econòmica com de la seva estratègia de cohesió territorial i urbana.
:
Dues breus reflexions a tall d'això. La primera, apresa intensament: qua desapareixen els arguments polítics (algú es recorda que fem política?), aleshores comencen els legals. Cinc minuts després, quan desapareixen els arguments legals perquè no s'aguanten, apareixen els arguments ètics, que aquests són més adaptables a la hipocresia. Bé, cinc minuts més tard, quan es fa el roidícul amb els arguments ètics, aleshores apareixen els estètics. Anti-estètics més aviat. En fi. Quan tornarà la política?
:
Segona reflexió. Des de l'aprovació del Pla Especial del Patrimoni, amb el nou Catàleg, fa escassament sis o set anyets, en el que la principal novetat fou la introducció d'un conjunt de fàbriques del segle XIX, la ciutat ha recuperat força peces d'aquest patrimoni, bé ja reconstruïdes o bé per reconstruir. Ha estat una activa defensa de la recuperació d'aquestes peces, no tan sols un tràmit burcràtic. La nau Cabot i Barba, el Vapor Gordils, la nau Fontdevila i Torres, la nau de can Fàbregas (paper), la de Can Fàbregas i de Caralt (via trasllat, però recuperada a la fi), etc... a la que ara hem afegit la nau Minguell. (Per cert, les dues Fàbregas en aquest sector que esmento). I això ho dic amb orgull.
:
Del Ple en parla també Joan Salicrú a Riera 48. Foto: capgros.com.
:
Dreta i esquerra
:
:
Més recomanacions de la premsa del període de campanya (que tenia guardades per comentar). Em refereixo avui al dossier que publicava el suplement dominical d'El Punt, Presència, el passat 29 de febrer, en el que tornava sobre la vigència dels termes dreta i esquerra amb motiu de l'edició catalana del llibre de Norberto Bobbio Dreta i esquerra (Ed. Afers, Catarroja, 2008), tretze anys després, amb una edició revisada i prologada per Joan Subirats. Ell mateix respon una entrevista en la que diu que l'esquerra, després d'experiències frustrades a l'extrem, ha après «que els canvis de veritat no els porta una minoria, una avantguarda, sinó que són responsabilitat de cada individu, de cada persona; que no hi ha transformació social sense transformació personal. Vivim una època en què la iniciativa personal, l’apoderament... han guanyat terreny i són importants per avançar col·lectivament».
:
Sobre les diferències entre dreta i esquerra, Subirats diu que la noció d'igualtat «continua sent l’element central i és important recordar que la desigualtat no és en cap cas una condició natural de les persones o d’alguns col·lectius. És per això també que John Rawls, en la seva teoria de la justícia, posa en relleu que no tothom surt de la mateixa manera de la línia de carrera, que n’hi ha que porten una motxilla carregada de rocs i d’altres van amb un calçat que els fa volar. I, per tant, s’ha de fer acció positiva, polítiques que compensin els desavantatges d’origen».
:
Publica un comentari a l'entrada