

Que la catòlica Irlanda utilitzi aquesta imatge per demanar el sí al Tractat de Lisboa pel referèndum del proper dia 12 de juny (ho he averiguat a través d'Obiols), lluny de semblar contradictori, és exactament el que crec que correspon més a una cultura com aquella, molt semblant al pòsit que beu la cultura espanyola d'ençà la Contra-reforma. El catolicisme (cultural), front al racionalisme i idealisme protestant, promou estratègies de seducció basades en el cos i les seves sensacions, en el caràcter efímer de la natura i en la ironia. Vaja, m'ho he fet venir una mica bé, però diria que correspon en una versió actualitzada del Barroc.
:
:
En tot cas, Obiols també afirma que els arguments brillen per la seva absència, i que un nombre altíssim d'indecisos pot fer perillar el gran avantatge que (òbviament) els partidaris del sí mantenen damunt dels del no a les enquestes. I és que cal posar algun element més en el substrat cultural d'aquest referèndum, com és la desconfiança congènita tant d'Irlanda com, especialment, del Regne Unit, a projectes de reforç institucional europeu com el que representa aquest tractat.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada