divendres, de maig 23, 2008

Més canvis, menys complexos

Avui l'Alcalde ha signat el decret de delegació de l'àrea de Presidència en el regidor Carlos Fernàndez, a la que ja pertanyia, i ha anunciat que la nova regidora socialista, Núria Aguilar, un cop s'hagi incorporat, s'ocuparà d'un àmbit exclusiu, el de la Gent Gran. Això es així a causa del recent nomenament del company Esteve Terradas com a Cap de Gabinet del Delegat del Govern a Catalunya, fet que causarà la seva baixa com a regidor municipal, després de molts anys de servei i de bona feina. També s'ha sabut que Francesc Melero, regidor d'Obres i Manteniment, tindrà la tinença d'alcaldia que deixa vacant Terradas.

Aquesta remodelació del Govern, en paraules del propi Alcalde, té com a un dels objectius provocar la mínima afectació, resoldre alguns aspectes organitzatius (la creació de la figura del cap de gabinet, per exemple), i continuar treballant en equip i amb força per complir els compromisos contrets per les tres forces que formem el Govern d'acord amb els resultats que fa un any van designar els mataronins a les urnes (fet que s'oblida massa sovint...).

Però, a banda del que indico, hi ha algunes claus més referides al PSC que voldria comentar un moment. Ho faig, en primer lloc, perquè aquesta mena de canvis, massa centrats en debats nominals quant a l'anàlisi, són rebuts invariablement amb crítiques més o menys furibundes més fruit del prejudici que de cap altra cosa. En segon lloc, perquè també són rebudes amb cavil·lacions un pèl obsessives sobre les motivacions més o menys obscures que tant agrada de veure. I, en tercer lloc, per fer notar que, senzillament, el PSC porta a la pràctica el que ha anat dient que volia fer. Apunto algunes d'aquestes claus, a parer meu.

El canvi generacional

Crec que estem vivint un recanvi generacional, almenys al PSC de Mataró. En el moment de ser elegit Primer Secretari vaig dir que aquesta era una de les prioritats: "vull estirar cap amunt especialment una nova generació de persones que aportaran noves visions, noves perspectives i nous impulsos a les nostres idees", vaig dir. Òbviament, no era retòrica. Un dels riscos del PSC, partit que ha obtingut reiteradament el suport majoritari dels ciutadans a totes les eleccions locals i que ha liderat espectaculars canvis a la ciutat, és tornar-se 'conservador', 'apalancar-se' i continuar confiant, delegant, a la generació de la transició els nous canvis que la ciutat necessita. No pas perquè aquesta generació estigui 'amortitzada', ni molt menys. Tot el contrari, precisament perquè són homes i dones de solvència contrastada, vitalment actius, capaços de generar nous debats i anàlisis com cal. Hi hauria el perill de refiar-nos-hi i 'tapar' el necessari relleu generacional que tot projecte ha de tenir si vol respondre a les inquietuds de la societat actual.

El recanvi generacional també té riscos, és clar. Com deia, però, més que riscos el que alguns posen sobre la taula són prejudicis, parlem clar. I molta falta de respecte. Tinc la impressió que a la nostra ciutat, de tant i tant i per menys t'ho esperes, ressorgeix una ideologia gasiva i classista que crèiem enterrada i que, diguem-ho també clar, moltes vegades el PSC havia viscut amb certs complexos. Que hi hagi més gent, i més diversa, dedicada a la política (amb càrrec o sense) precisa acabar amb aquests complexos, reconèixer la diversitat de sensibilitats amb què connecta un PSC amb voluntat de força majoritària i d'esquerres, acollir les noves demandes socials i construir nous lideratges.

Té riscos; el principal, el d'equivocar-se. Jo m'he equivocat moltes vegades, i els que ens han precedit també. Ningú no neix ensenyat. La pràctica política, avui, requereix també de fer més col·laborativa la presa de decisions, de treball previ interdisciplinar i en equip, de beure de l'experiència dels altres, de combinar la intuïció (el 'nas') amb l'estudi pormenoritzat, el lideratge amb la humilitat, el despatx amb el carrer. I pensar que, almenys els socialistes, l'equip municipal no és autista: té al darrere una organització de dones i homes compromesos, de persones que acumulen molta experiència política i els que aporten nova frescor, d'experiències i coneixements diversos, d'esperit crític. I un conjunt de persones que, sense ser del Partit, alguns fins i tot no compartint del tot els nostres objectius, aporten les seves opinions i el seu treball. No tot s'acaba a l'Ajuntament.

Aquest canvi, almenys en l'actual Grup Municipal Socialista, significa la incorporació plena de la generació democràtica i, probablement, el pas dels que han viscut la transició en primera línia a altres responsabilitats, a les institucions o fora d'elles. No és, com deia, una 'jubilació anticipada'. Crec que som en deute amb aquesta generació.

La generació de la transició


Enguany se celebren dues efemèrides que ens hi fan pensar. La primera, els quaranta anys del Maig del 68, una fita simbòlica en l'imaginari del canvi de paradigma dels valors a Occident. La segona, el trentè aniversari de la fundació del PSC actual, fruit de la unitat dels tres partits socialistes preexistents. La primera, que a la Catalunya d'aleshores es deuria veure un pèl lluny, genera encara avui força debats sobre si ha estat positiu o no, sobre la vigència del que, per mi, era una ruptura en tota regla amb els valors de la generació anterior. Crec que ens trobem davant un nou paradigma de valors i és tasca de la generació actual de veure'n la seva capacitat de transformació i de servei a les causes d'emancipació a les que serveix el nostre projecte. La diferència principal, però, és que a la generació actual no li ha calgut cap ruptura amb la del 68.

La segona és també molt important. Permeté precisament la confluència de diferents tradicions polítiques del socialisme democràtic. Alhora, aconseguí una base social i política molt àmplia en diferents ambients populars, superant el risc de divisió de la societat catalana entre els vinguts de la resta d'Espanya i els autòctons. A continuació, la immediata tasca municipal, partint aleshores sí de la més absoluta inexperiència, contribuí a bastir una de les transformacions més importants que el país haurà viscut mai, tot això en un marc de desenvolupament d'un estat democràtic estable i de les seves comunitats autònomes. A Mataró hi ha bons exemples: la lluita per la dignitat de les condicions de vida dels barris, les seves reformes, la dotació de serveis bàsics i de polítiques socials, les escoles bressol, les escoles d'adults, els centres cívics i els casals de joves i d'avis, les zones verdes, el transport públic, les polítiques actives d'ocupació... Sense estridències, sense sectarisme, amb honestedat, amb fermesa i amb errors. Per això ha servit el PSC fins ara i encara ens queda molta feina a fer, especialment ara que complim amb el somni fundacional de governar Catalunya. I tot això no fóra pas possible sense una generació entregada, sagaç i tenaç, de la que tots n'hem d'aprendre molt encara.

Mataronins arreu

Un altre dels objectius que ens vam marcar, fa uns anys, és que Mataró fos més present a les institucions del país. No tan sols per una visió localista o 'aconseguidora', que seria ben curta de mires. Ho volíem per poder aportar la nostra perspectiva arreu, per incoporar les preocupacions dels mataronins a les preocupacions del país. La nostra realitat social i econòmica, per bé que s'assembla a moltes altres, precisa de persones que la coneixin bé, que ens les trobem pel carrer, que la puguin defensar a l'hora de fer les lleis i les polítiques que es fan als centres de decisió del país. No em fa res de dir que hi hem posat de les millors persones que tenim, totes amb experiència municipal contrastada. La Consol Prados al Parlament de Catalunya, amb un parèntesi al Govern amb temes d'immigració. En Manuel Mas al Congrés de Diputats contribuint a les polítiques econòmiques d'Espanya. En Joan Antoni Baron a la Diputació de Barcelona en matèria de Medi Ambient. I l'Esteve Terradas, ara a la Delegació del Govern amb Joan Rangel després d'haver estat també diputat provincial en dues ocasions. Mai com ara tants mataronins, socialistes mataronins, han estat servint els ciutadans en els diferents nivells de representació i de govern. I tots ells van començar un dia com un altre.

Els socialistes de Mataró n'estem orgullosos, és clar. Hem de fer bé aquesta tasca fora i l'hem de fer bé a Mataró. Com dic, amb un Partit i milers de vots que ens donen recolzament i confiança, i que hem de retornar amb resultats. Tenim un programa ben clar i definit i tenim un pacte estable amb uns socis amb els que hem convingut molta feina. Tenim també unes perspectives econòmiques que ens faran fixar-nos encara més en la feina que tenim al davant.

La prioritat, el canvi

I hi ha una oposició que no ens ho posarà gens fàcil. Mai com ara havia estat tan desagradable, tan poc lleial. Especialment CiU. Pretenen importar l'estil de bronca per la bronca que ha viscut Espanya els darrers anys a la nostra ciutat. Pretenen sembrar sospites sobre nosaltres encara que no hi hagi res de res. Pretenen distreure'ns del projecte de canvi que volem per la ciutat. I aquest, el canvi, la millora de les condicions de vida dels mataronins, és la prioritat del PSC. Mireu, no ho som pas nosaltres, ni les lluites entre partits, ni el 'divertimento' sobre les quotes de poder que tan agraden als que no tenen res més a dir, ni les al·lucinacions sobre les que basen les seves sospites, ni els seus atacs innobles. Hi respondrem, no ho dubteu. La dignitat dels que ens precedeixen, especialment, ens encoratja a defensar la nostra. Però caldrà fixar la prioritat en la resposta al que ens van demanar els ciutadans, amb el que vam dir que faríem, a deixar la ciutat en les millors condicions possibles. No hauríem de caure nosaltres tampoc als falsos debats, ni a l'esport fratricida que tant aficionats som a vegades els d'esquerres mentre la dreta aplaudeix. No els podem donar aquesta satisfacció als que no volen que estiguem fent canvis, perquè són conservadors, ja se sap.

Ara, posem-nos-hi de nou. Fa un any de les eleccions municipals i la feina feta és impressionant. No hem parat d'obrir carrers, serveis i equipaments, d'avançar en projectes estratègics per la ciutat deixant-hi hores i esforços. No ens queixem pas, val molt la pena. Val la pena i tenim moltes ganes, molta il·lusió, de treballar de valent pels nostres conciutadans. I sense complexos. No hi ha massa coses comparables en aquesta vida a la satisfacció que ens dóna.
:
Fotos: Ramon Manent, arxiu PSC, Quico Melero, arxiu Manuel Mas.
:

10 comentaris:

vladimir ha dit...

És interessant comprobar com els canvis són deguts a que els integrants de l'equip que va presentar el PSC de Mataró tenien una vàlua indiscutible, "deixen" la política d'àmbit municipal per ocupar càrrecs de responsabilitat major. Bon síntoma, i tot els maldecaps lògics que comporten els canvis, felicitat.

També content pel Carles, era nou, li van caure pals de totes bandes i certament que ho ha fet molt bé. Ara Presidència és un bon repte, se'n sortirà.

I molt content per la Núri. Pels motius del primer paràgraf era previsible que entrés a l'equip de govern ràpidament, llesta com és segur que estava ben preparada. Núria: tant de bo tingués uns quants anys més per estar a les teves mans (és una metàfora).

Bé, Ramon, i tu preparat que ben aviat et canviarà la rutina de la marmota... José Luís!!!!!!

Ramon Bassas ha dit...

- Vladimir
Em penso que tens tota la raó. La darrera frase és una mica incomprensible perquè respon a una convera privada d'ahir (això va ppels lectors) i fa referència a un article que he publicat i que encara no he copiat al post... ho he de fer?

vladimir ha dit...

Ramon,
jo crec que l'article al que et refereixes està bé. És clar que l'has de publicar, tampoc parles de les nostres nits amb la Pantoja.
Aquests articles on els polítics parleu amb sinceritat del que realment sou i feu els trobo interessants (sóc cotilla).

Un dels problemes dels que us dediqueu professionalment a la política és que depeneu massa d'una imatge pública que ha de ser impecable, i deixa'm dir-te que això us fa poc creïbles i poc interessants. A més, us allunya de la majoria de ciutadans, persones vulgars i anònimes com un servidor, que s'esforça per ser un mirall de virtuts i una vegada rere l'altra cau en el pecat i el defecte.

Ramon Bassas ha dit...

- Vladimir,
Aleshores jo tinc molta sort: hi ha algun obsès que no para amb mi amb això de la imatge... Però vaja, publicaré un dia d'aquests lo de la marmota.

Napoleón Bonaparte ha dit...

Hola Ramón. El hecho que hayas tenido que realizar una tan exhaustiva justificación de una designación de un Regidor, desde mi punto de vista, demuestra que la notcía es que sea desigando este regidor precisamente. Con otro, no creo que se hubieran levantado tantas voces, en contra. Incluso desde dentro de vuestro partido. En cuanto a le gestión que lleva en esotos doce meses, sus primeros, creo que hay algunas cosas, que no se han hecho bien po Carlos. Y no me hagas enumerarlas.

Lo que tiene gracia, es que si fuera otro el regidor no se, Melero mismo. Nadie creo, hubiera dicho nada. Y esto es lo que demuestra que desde otros puntos de vista, la lista del psc, no estaba muy equilibrada con algunos nombres.

Y lo más grave, lo anterior no deja de ser una opción de vuestro partido y que solo vosotros debéis tomar que no quita que otros, incluido yo, puedan diferir, es que para conocer estas argumentaciones tan profundas, no estén ni en la web del psc ni que hace escasos dias, hayais celebrado un congreso local, y nadie de los militantes, etc. haya sido conocedor y tengan que entrar en tu Blog, a buscar una explicación a los que no se conforman con la ocificialista, dada por el Sr. Barón sin contar que se enteraron por los medios de comunicación.

Un saludo

Napoleón Bonaparte ha dit...

Lo de Ciu, mira yo estoy harto de leer como ciu os pide que se tengan en cuenta sus opiniones sobre la ciudad, etc. Que alegan en todos los temas y se obvia todo. Que difieren en algo como el mercat de la plaça de Cuba y ni se les toma en consideración y así, en todo. Que la oposición se enuentra muchos temas, ya cocinados y decidos sin tener en cuenta un consenso más amplio.

Y no me quiero extender pero temas hay un rato largo. Y nada, todo va al saco roto del olvido.

Y que puedan hacer también un control de temas que sabes han habido varios merecedores, como ha hecho pp y cup, es normal. Todos lo haceis. Date una vuelta y no uy lejos, en el maresme donde estais en la oposición. Todos los haceis, lo mismo. Cuando os atacan, los otros son muy malos. Cuando teneis que atacar, los otros por supuesto, son los malos y tal y cual.

Y creo que los temas que se han vivido últimamente, son merecedores de esta atención por parte de la oposición.Y que vosotros hubierais hevho lo mimos. De hecho en otros municipios así ocurre.

Un saludo

Ramon Bassas ha dit...

- Napoleón,

Bien, yo creo que no se trata de ninguna defensa de ningún concejal, creo que he expuesto, a mi modo de ver, cuáles son los motivos que traen al PSC a hacer una determinada elección de equipos. Por cierto, este artículo está en la web del PSC desde la tarde del viernes, en la sección artículos.

Por otra parte, no conozco otro municipio dónde la oposición acuse sin pruebas y luego -justamente por ello- no pueda emprender la s acciones judiciales o adminsitativas con que anuncia la acusación... Estamos ante una irresponsabilidad tremenda.

Anònim ha dit...

Començaré dient que el vaig votar.
Només sóc un jubilat però el vot que els he prestat penso que em dona el dret a donar-li el meu parer. De ben segur que no interessa a ningú però ho faré des del màxim respecte i espero que gràcies a l’ajuda inestimable del meu net sense faltes d’ortografia i espero que el conservi penjat com a símbol inequívoc del seu tarannà democràtic.
Que el debat es centri en els noms el sorprèn?
Un mateix projecte no tindrà el mateix final amb unes mans inexpertes, en unes preparades o en unes brillants. Imaginis si un nom és important. Personalment no conec al Sr. Carlos però penso que tanta gent no pot estar equivocada. Això només el temps ens ho desvetllarà, però vaja el Sr. Terradas li deixa el llistó alt.
D’acord que el jovent és un valor a afegir, però poc a poc, amb mesura, i només quan aquests estiguin preparats. La primera línea penso que ha de ser per gent més bregada, que hagi tingut si més no experiències vitals i que no surtin directament de les fabriques dels partits polítics on se’ls prepara a consciència per ser a imatge i semblança d’aquells que els estiren per pujar, i que un cop els tenen al cantó creuen els dits perquè l’arbre no es torci i els hi vulgui fer ombra. El canvi generacional sembla més predestinat a fer equips més estratègics dins dels partits, abans de buscar els millors busquen els més obedients i bons minyons. D’això se’n diu fer trampes al ciutadà ja que les formacions i els rodatges no haurien de costar diner al contribuent, haurien de saltar al ring quan estiguessin preparats per fer-ho. No ens calen més aprenents a preu d’oficial de 1a. Això no ha aguantaria cap empresa, perquè l’empresa Ajuntament de Mataró ha de suportar-ho? Això es un misteri que no sé esbrinar ja que només passa amb els polítics. No ha de ser un ofici sinó una dedicació temporal. Però si s’ha començat a treballar amb això, que fas quan s’acaba? Doncs directament no es pot acabar. Aquí és quan es demostra que els brillants reben ofertes per marxar i altres continuen esperant a veure quan els tocarà. I això no arribarà potser mai per ells, però mantenen l’esperança i mentre s’aferren a les cadires, moltes vegades fins i tot entorpint el relleu.
Parla de perdre els complexos i construir nous lideratges, però malament anem si el lideratges nous els creen els que ja han de marxar per donar pas a aquest relleu que ells mateixos tan proclamen. Els lideratges surten de la qualitat, no del rodatge. Per més que rodi un 600 mai serà un Merdedes, mai.
La generació de la transició era una altre cosa. Eren joves sí, però estaven preparats ja quan entraven, van entrar els millors, havien de transformar un país i ara ja molts són en empreses treballant del que ja sabien fer i que va ser el motiu de la seva dedicació temporal. De ben segur que amb els d’ara no seriem on som, amb la qualitat de vida que tenim i que no havíem ni tan sols somiat. Ara els vells d’aquest país comencem a viure, recollint fruits d’aquesta generació (casals, vacances, metges, internet, que també dec al net i mai sabrà com,...), alguns d’ells fins i tot eren visionaris i el temps els ha donat la raó. Han aconseguit que aquest país no el conegui ningú.
Espero no haver-lo ofès, en cap moment ha estat la meva intenció, però simplement ho veig molt diferent de vostè. Disculpi per el temps i l’espai que li he pres.

Antòn Parera

Ramon Bassas ha dit...

- Anton,

Gràcies per les reflexions. Aquest espai és per això, cap rpoblema. Jo també penso que la joventut no és cap valor per sí sol, però del que em queixo (i segur que ho compartim) és del prejudici. De la mateixa manera que reivindico el dret d'equivocar-se i de corregir. Senzillament és això.

Una altra de les idees que defenso en aquest article és la del treball en equip, cosa que po permetre treure molt més d ecadascú del que podem fer solets, segur.

I la darrera cosa, precisament, és l'heterogeneïtat i la diversitat d'aquest equips. Joves o no, els regidors socialistes aportem tots experiències ben diverses, curtes o llargues.

De tota manera, agraeixo les reflexions.

Una abraçada,

Anònim ha dit...

MATARONINS ARREU?? i tant!!

http://hotelmiraille.eresto.net/

sospitossa l'ONG Creamon aquesta...l'Serge, sa tornat bó i solidari...no em crec res d'aquest ONG CREAMON fundada i control-lada pel Regol.

http://www.creamon.org//index.php?option=com_content&task=view&id=2&Itemid=3

http://www.creamon.org//index.php?option=com_content&task=view&id=29&Itemid=21