dissabte, de maig 17, 2008

Baròmetre

Us recomano que llegiu amb atenció els gràfics del darrer Baròmetre que ha publicat el centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya, dades que sempre van bé per relativitzar una mica el que (diuen que) passa a Catalunya i, si en podem fer una sèrie, intentar deduir quins són els moviments de fons. No em pertoca a mi de fer-ho, hi ha gent que en sap molt més, però els gràfics donen ja unes idees interessants. No parlo tan sols de la intenció de vot i de la simpatia cap el meu Partit, el PSC, que se situa en una molt bona posició -també en les autonòmiques-, i dels resultats del qual en les darreres eleccions se'n pot fer certa dissecció (per exemple, sobre el paper mobilitzador de l'estratègia del PSC). També val la pena llegir quins problemes són els que preocupen més els ciutadans (la manca d'aigua, per exemple), la percepció crítica cap el grau de democràcia, el sentiment de pertinença (on hi ha una majoria estable des de fa molt de temps en l'epígraf 'tant català com espanyol'), la ideologia (amb una clara orientació cap el centre-esquerra), les ganes d'avançar capa més autonomia política, l'estancament crònic de l'independentisme, etc...
:
Les opcions polítiques no poden representar la tendència mitjana, ni tan sols s'han de guiar per les enquestes de forma impulsiva. Precisament això els podria fer perdre les eleccions o la quota electoral de partida, paradoxalment, donat que tots són 'part'. Però han de tenir mot en compte aquestes tendències de fons a l'hora de dissenyar les seves estratègies polítiques, ara que vénen congressos arreu de l'arc parlamentari. Tinc la impressió que els partits que volem representar la majoria, amb objectius de transformació d'esquerres però amb la majoria, hem d'anar molt en compte en decissions de curta volada o de consum exclusivament intern. L'aposta sobiranista de CiU, per exemple, o debats estèrils que tan sols interessen els militants (ofuscant els veritables objectius de les propostes), o la insistència en embrutar tota acció de l'adversari -fins i tot quan és evident que no cal- són, penso, autèntics inhibidors dels corrents majoritaris. A revés, la presa de decissions al cor dels interessos reals del país i en la línia de coherència de la pròpia ideologia esdevé un còctel d'encerts. En fi. Veurem.
:
Foto: Gabriel Colomé; Director del Centre d'Estudis d'Opinió.
:
Publica un comentari a l'entrada