dilluns, de maig 26, 2008

Un dia en la meva vida *

:
Avui és dijous, per exemple. Cap a migdia acostumo a fer una reunió setmanal de coordinació amb els caps de servei dels que en sóc responsable polític, com a regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament. Però avui l'hem hagut d'avançar a primera hora. A les onze hauré de representar l'Alcalde en la seva absència en un acte institucional (una visita del President del Parlament a un centre de secundària), donat que també sóc Primer Tinent d'Alcalde.
:
Llegeixo ràpidament el diari a casa, em dutxo, escolto les notícies... Després m'encamino, literalment, cap a la feina. Avui, al meu despatx en un edifici municipal que hi ha a l'entrada d'un polígon industrial on hi ha ubicats els serveis municipals que tracten sobre el territori. En diuen l'Edifici de Vidre i em va bé perquè em recorda els palaus de vidre: tenen l'avantatge que són transparents però el desavantatge de la poca proximitat. Per això, i perquè no tinc cotxe, hi acostumo a anar a peu o en bus. De manera que em trobo sempre, sempre, gent que se m'acosta i em demana de tot. Acostumen a ser qüestions molt concretes (de trànsit, de gestions municipals enrevessades, de permisos...) i no s'hi val en dir que això tu no ho portes. O ets competent o incompetent. Au, els escoltes, t'ho apuntes, fas potser alguna foto, i a resoldre-ho.
:
Hi al altres dies que he de ser a primera hora en altres llocs. A l'edifici central de l'Ajuntament, al bell mig de la ciutat, on hi fem reunions de Govern i on aprofito per rebre-hi visites de gent que li costa més desplaçar-se. A vegades també rebo les visites in situ. Me'n vaig on viuen, o en un bar, o al centre cívic. Sóc dels que pensen que hem d'olorar, tocar, mirar, trepitjar... a més d'enviar-nos e-mails.
:
La reunió de coordinació és força fructífera. Hi ha temes més densos i de més senzills. N'hi ha que provenen de les prioritats polítiques definides pel Govern, n'hi ha que sobrevenen. N'hi ha que acaben amb una decisió i d'altres que acaben amb un encàrrec, però procuro que tots tinguin una conclusió. Destino, especialment pels més complexos, un temps per al contrast d'idees. Les ordeno, pregunto, dic la meva i finalment concloc. L'Urbanisme és, de llarg, la matèria municipal en què les previsions són a més llarg termini. També he de comptar. doncs, en el factor temps per determinar les prioritats.
:
A les onze he de ser a l'Institut per rebre el President del Parlament. Hi vaig abans. No tinc temps d'anar-hi a peu i agafo un taxi, la reunió ha estat llarga. Al trajecte, faig alguna trucada. Rebo el President, salutacions, reunió amb el Consell Escolar i, després, el deixo amb la regidora d'Educació en una activitat escolar. Baixo de nou al Vidre. Pel camí, em passen vàries trucades o responc les que tinc perdudes. Esmorzo, un pèl tard, però vaja. Nou cop d'ull a la premsa.
:
Pujo al despatx. Responc e-mails, atenc la correspondència convencional (10 a 1) i parlo per telèfon amb els ciutadans què m'he trobat pel carrer: aquest tema això i aquell allò. Fet i fet, gairebé són les dues. Una reunió amb un senyor que no podia a cap més hora que a la de dinar em porta fins les tres. Acostumo a adaptar-me a les hores dels ciutadans. després, agafo el bus i cap a casa. Porto un llibre a l'abric, sempre. Aprofito l'espera del bus i l'anada a casa per llegir-ne un tros. Avui, Rapala, de Jaume Subirana. Poesia.
:
Dino a casa. Sol. Visc sol. Són quarts de quatre. Ho procuro fer sempre, però hi ha alguns dies fixos que no. Un d'ells dino amb els meus pares i el meu fill. La desastrosa agenda que tenim cap a la família la resolc (?) amb horaris fixos inamovibles: aquest dinar, algun sopar, dies sencers de caps de setmana (o no tan sencers). Un desastre. Llegeixo de nou el diari. Si puc, faig els encreuats. Fumo un parell de purets, prenc un cafè mentre la TV dóna la telenovel·la.
:
Abans de les cinc miro sempre de ser ja fent alguna altra activitat (aquest dia no: vaig a Barcelona a un míting electoral en un autocar i no tornaré fins les onze). Bé són reunions de Govern o de Grup, bé reunions internes més calmades, bé anar a veure algun ciutadà, bé tornar al despatx a fer el que al matí no he enllestit, jo què sé. Al vespre, sempre cau algun acte, propi o d'alguna entitat, alguna trobada del Partit (on sóc el Primer Secretari)... De manera que acostumo a ser de nou a casa entre les 9 i les 10 del vespre, excepte si tinc alguna reunió més tard (ACO) o algun sopar amb amics, o un planillo (això el que menys, sniff). Parlo amb el meu fill, faig alguna trucada personal més, sopo, miro les notícies (si en fan) i faig el bloc (http://ramonbassas.blogspot.com), sovint amb material reciclat o que he preparat el cap de setmana anterior, responc comentaris del bloc, consulto els feeds. Fumo algun puret més. Al llit, llegeixo un altre llibre, algun que no es pugui dur a la butxaca. A vegades, ho combino amb la lectura de l'evangeli del dia. Plego el llibre. Penso buff, què tal ha anat, avui, noi? No sé ben bé si prego. Però el déu del somni em porta fins l'endemà, el Dia de la Marmota.
:
* article sota el títol "Un dia en la vida d'un polític local" al Butlletí de l'ACO (abril 2008). Il·lustracions: Bill Murray al film Groundhog Day (EUA, 1993), foto de l'IES Miquel Biada i foto meva.
:
Publica un comentari a l'entrada