Propostes d'agost- 5
:
:Demà dimecres a la nit TV3 estrena nous capítols de la sèrie Nip/Tuck. Sembla que algú ha pensat en els pobres telespectadors que aquest estiu no hem anat a Nova York, som una minoria però volem que se'ns respecti. Molt bé. La sèrie és molt bona. I no parlo tècnicament o actoralment, que sí (de tant en tant hi surt Vanessa Redgrave, per exemple), a mi em va atrapar per la manera com els personatges actuen davant els conflictes (una mica impossibles, sí, extrems... però així és el cine) i, especialment, el passeig pels límits que hi fan. El meu tema. Crec que una de les funcions de la literatura o del cinema (o de la TV... encara que es barreja més) és la d'ensenyar-te camins per on no caldrà que hi passis, si no vols. O no pots. Aporta una experiència (de ficció, sí) que t'estavies de passar, ara que diuen que "tot s'ha de provar". No n'estic massa segur, d'això. Del que sí que estic segur és que tot s'ha d'experimentar. I la ficció t'hi ajuda.
:
Algunes de les coses que la sèrie narra sí que m'agradaria experimentar-les amb carn i ossos, sobretot carn. Però és que el principal argument d'aquesta sèrie és el desig (en la seva versió més clàssica: sexe, diners i imatge). La seva satisfacció immediata i, per tant, la seva immediata desaparició. El desig (i potser tan sols en això consisteix la vida) s'ha de gestionar, s'ha de saber dosificar, s'ha de recrear (recreació vol dir joc, també), s'ha d'evitar que s'exhaureixi. El desig només val la pena si genera més desig. Però aprendre això significa ser madur. Prèviament, més aviat no entenem res. Tot el que tenim és al nostre abast. O posem la felicitat en aquest objectiu.
:
Nick/Tup, així, és una nova versió del mite de Faust. Si el segon Faust de Goethe seria aquest home madur, el primer és aquell que cau al domini que creu veure rera el desig, el substitut dels déus i la llum enlluernadora de l'home lliure. El déu dels capitalistes i dels okupes, que sota el lema "aquí te pillo aquí te mato" ho diu tot ben clar.
:
BIBLIOGRAFIA
- Argullol, Rafael, "Peregrinajes" a Aventura. Una filosofía nómada. Ed. Acantilado, Barcelona, 2007, pp. 52-55.
- Goethe, Johann Wolfgang von, Fausto, Ed. Espasa-Calpe, Madrid, 2007 (Versió íntegra en castellà, aquí; versió en anglès, 1ª part, aquí)
- Naím, Moisés, "Sin tetas no hay paraíso", article a El País (3.8.2008).
:
10 comentaris:
Hola Ramon,
Tan suggerent com anar a Nova York o seguir Nip/tuck en aquest mes d'agost pot ser llegit un bon post d'en Ramon B. des de Mataró mateix.
Manifestar-te que la teva escriptura a voltes em desperta un desig irrefrenable i no puc deixar d'escriure.
I és que els camins del desig són inexcrutables!! _ parafrasejant aquella frase tan sentida.
I és que el tema del desig, els límits, això que tu dius de " el desig només val la pena si genera més desig", la necessitat de maduresa per distingir, la necessitat d'experimentar que no provar,... és molta tela per parlar i i no quedar enganxat. I això que no surten calces ni calçotets.
Bé ... que no sé si entenem el mateix en parlar d'aquest conceptes o ho entenem ben diferent.
En tot cas, sense moure´t de casa aquest dies veig que ets un tio molt aventurer. I això és molt seductor.
Tallo. He de posar límit al teu erotisme literari.
Gràcies per l'escrit i per deixar escriure.
Vinga...que et sigui lleugera la calor.
J.T.
J.T.
Bé, doncs a gestionar bé els desigs i endavant. I gràcies, ja m'esforço en seduir amb alguna cosa, ja... :) Per cert... escriure, on? Trobem a faltar el teu bloc
RB
Dijous,7 a "La Contra" de "La Vanguardia" quatre frases també molt engrescadores de Pablo d'Ors i penso que d'alguna manera, algunes enllacen amb aspectes que tu senyales:
" nuestro mundo interior es immensamente más rico y significativo que el exterior, que vivimos tanto o más de nuestras fantasias y ficciones que de eso que llaman realidad"
" el hombre que es feliz siempre crea un espacio ... pero ninguno de esos espacios es la felicidad.La felicidad es crear esos espacios para que los disfruten otros...y volver a crear."
" La libertad no es indeterminación, sino más bien autodeterminación. Es más libre quien más se compromete, y por ello, quien más renúncia"
Bé...i senyalar-te que la meva escriptura te alts i baixos i que que no estic en condicions de sostenir un bloc o sia que en casos com el meu, només ens queda seguir-ne algun de tant en quant i demanar que obrin una secció de "post per encàrrec" o "post a petició dels lectors",...
Per cert, he vist que tens una finestreta a dalt que diu ...
"xatejar amb Ramon" ...dedueixo que es un indicador per quan estàs conectat i atenent el bloc i poder mantenir conversa en temps real.
J.T.
"El déu dels capitalistes i dels okupes, ..."
Quin valor, el teu! Fila els conceptes i afina la teva bilis. En la deriva de l'actual societat el significat dels mots tenen molts matisos en funció del context.
En aquest post, humilment, no entenc aquesta quixotada vomitiva.
Poden extendre't en el DESIG i les seves derives amb el poder, polític posem per cas.
- J.T.
M'ha agradat també, a mi, l'entrevista que cites. Només trobo un perill, amb tanta contemplació, que seria l'oblit de l'acció.
Lo del xat és una prova, però veig que no va... veurem.
- Free,
No és bilis. Tan sols crec que ambdues ideologies parteixen de la idea que tot el que desitges és possible.
Hi ha unes linies en que parla de "la soletat". Fins i tot senyala que no hi ha res gran a la vida que no pugui néixer d'aquí.
Em sembla interesant per entendre qualsevol tipus d'acció.
Molt més perillosa és l'acció sense "contemplació" prèvia...per entendre´ns.
En relació a l'anterior tertulià una mica de raó li dono.
Crec que el capitalisme confon i ens confon el desig amb el objectes de desig (per objectes hi podem posar tot el que trobem al mercat).
El moviment okupa, com d'altres moviments alternatius i/o radicals, els entenc transgressors amb aquest discurs que ens presideix, intentant posar en evidència els excessos i mancances del Sistema...
Puc entendre que potser el fet de tenir responsabilitats públiques, i per tant, d'una manera o altre, esdevenir un proletari més de l'engranatge, en algun moment pugui suposar un petit gra al cul però en qualsevol cas, i de manera genèrica, jo no ho ventilaria tan alegrement ni els posaria al mateix sac, en tant què representa cada ideologia.
Es veritat que a voltes, i en la concreció, comparteixen "propietat" i aleshores cal gestionar...
Bé.... a veure si acada funcionant el xat i es pot organitzar una petita estona de tertília-debat a la teva casa virtual, i amb els que passin per aquí... Bé ... no sé si això és una mica el que pots estar buscant però ja veus que sense buscar-ho, a voltes tu trobes.
Salutacions renovades.
J.T.
J.T.
No t'ho creguis pas, això darrer. Forma part del decorat del capitalisme. Vaig posa rla frase pq em va semblar que l'opció fàustica del desig és compartida per aquells que no volen traves als seus objectius, que no volen noses 'socials'. També crec que ambdós coincideixen en trobar els reformistes com a inútils. Creuen que l'única política 'realista' és la conservadora.
J.T.
Per cert, si no em va aquest xat, apunta't al facebook; quan hi estic connectat responc.
En d'altres coses potser no, però en Nip/Tuck coincidim plenament. Salutacions!
Joan
Si coincidíssim en tot seria molt avorrit.
Bon estiu!
Publica un comentari a l'entrada