dimarts, agost 05, 2008

Seguir Nip/Tuck

Propostes d'agost- 5
:

:
Demà dimecres a la nit TV3 estrena nous capítols de la sèrie Nip/Tuck. Sembla que algú ha pensat en els pobres telespectadors que aquest estiu no hem anat a Nova York, som una minoria però volem que se'ns respecti. Molt bé. La sèrie és molt bona. I no parlo tècnicament o actoralment, que sí (de tant en tant hi surt Vanessa Redgrave, per exemple), a mi em va atrapar per la manera com els personatges actuen davant els conflictes (una mica impossibles, sí, extrems... però així és el cine) i, especialment, el passeig pels límits que hi fan. El meu tema. Crec que una de les funcions de la literatura o del cinema (o de la TV... encara que es barreja més) és la d'ensenyar-te camins per on no caldrà que hi passis, si no vols. O no pots. Aporta una experiència (de ficció, sí) que t'estavies de passar, ara que diuen que "tot s'ha de provar". No n'estic massa segur, d'això. Del que sí que estic segur és que tot s'ha d'experimentar. I la ficció t'hi ajuda.
:
Algunes de les coses que la sèrie narra sí que m'agradaria experimentar-les amb carn i ossos, sobretot carn. Però és que el principal argument d'aquesta sèrie és el desig (en la seva versió més clàssica: sexe, diners i imatge). La seva satisfacció immediata i, per tant, la seva immediata desaparició. El desig (i potser tan sols en això consisteix la vida) s'ha de gestionar, s'ha de saber dosificar, s'ha de recrear (recreació vol dir joc, també), s'ha d'evitar que s'exhaureixi. El desig només val la pena si genera més desig. Però aprendre això significa ser madur. Prèviament, més aviat no entenem res. Tot el que tenim és al nostre abast. O posem la felicitat en aquest objectiu.
:
Nick/Tup, així, és una nova versió del mite de Faust. Si el segon Faust de Goethe seria aquest home madur, el primer és aquell que cau al domini que creu veure rera el desig, el substitut dels déus i la llum enlluernadora de l'home lliure. El déu dels capitalistes i dels okupes, que sota el lema "aquí te pillo aquí te mato" ho diu tot ben clar.
:

BIBLIOGRAFIA

:

Publica un comentari a l'entrada