dijous, de setembre 11, 2008

A les nostres mans

Firmamos este artículo un increyente y un creyente. Ambos estamos de acuerdo en que, tanto si Dios existe como si no, el mundo está en manos de los hombres. Hace ya siglos, el salmista intuía algo de esto rezando: "El cielo pertenece al Señor, la Tierra se la ha dado a los hombres" (Salmo 113). Ambos compartimos el aviso de la tradición teresiana: "Dios no tiene otras manos que las nuestras", aunque el creyente pueda añadir que nuestras manos no tienen más maña ni más fuerza que la de Dios.
:
José I. González Faus i Francisco Fernández Buey, "Dios en barajas?", a El País, 11.9.2008
:
A la tragèdia grega clàssica, les desgràcies es presenten lentament, inesperades, per una llei que no és pròpiament de causalitat, sinó de l’ordre del destí, és a dir, d’un ordre sobrenatural. A la tragèdia xecspiriana —vet aquí la seva grandesa, perquè ell va fer-ho més bé que mai no ho hagi fet cap autor dramàtic—, el destí sobrenatural queda esborrat gairebé des de l’inici de l’obra, perquè tothom pot preveure com aniran maldades segons una llei pròpiament lògica. Ara bé, per establir un contrast entre la contingència humana i la fúria aparentment imprevisible del destí, Shakespeare utilitza rarament els déus, i més aviat fa ús d’un altre joc: el que s’estableix entre la causalitat de la lògica argumental i el caràcter imprevisible de la naturalesa, tant la humana com la pròpiament dita. D’aquí, altra vegada, el famós temporal [de Lear]: és a l’obra només per reblar, hiperbòlicament, metafòricament, la tempesta que sacseja el cor d’un rei molt desgraciat.
:
Jordi Llovet, "King lear" a "Quadern" d' El País, 11.9.2008.
Foto: Josep Mª Pou a El rei Lear (Calixto Bieito, 2004)
:
Publica un comentari a l'entrada