Em vaig comprar l'edició catalana del llibre de Pagola i, fullejant-lo, em sembla que m'entusiasmarà (el segle en què el pugui llegir...), tal i com ja m'havien advertit les persones que l'han llegit. Em crida l'atenció el comentari segons el qual a Jesús se'l veia amb prostitutes i era tendre amb les dones i, en canvi, renuncià a la vida de casat a la qual era cridat tot home decent jueu que, a més, veien les dones com a un ésser inferior, instrumental. Malgrat que els jueus d'aleshores tenien una idea molt procliu a la sexualitat i la procreació, l'actitud de Jesús més aviat no era massa exemplar en negar-se a seguir el model oficial. No sé a què em sona...
:
Llegia també fa poc al bloc del jesuïta Juan Masiá (l'heu de seguir!) unes declaracions del cardenal Martini sobre moral sexual que diuen “La Biblia frente al adulterio marca una línea clara. Está absolutamente prohibido irrumpir en el matrimonio ajeno. La Biblia es también muy clara cuando se trata de violencia contra las mujeres... Pero más allá de estas líneas claras que la Biblia traza, se nos remite a la propia responsabilidad y al discernimiento de los espíritus”. Doncs això.
:
Il·lustració: Tiziano, Noli me Tangere (1512), National Gallery, Londres.
:
6 comentaris:
No entenc d'on has tret aquesta foto, sembla Jesus despullat i una dona vestida que no se que vol fer. De totes maneres, en els versets evangélics del pou i la samaritana, Jesús li diu que és una pecadora i que viu en pecat per tindre més d'un marit, i aquesta escena és repetida infinitat de vegades en les "passions" teatrals de Setmana Santa en les representacions que és fan a Catalunya. Aquest Juan Massià ja me'l passejo de tan en tan.
Llegir el darrer llibre del José Antonio Pagola i visitar el blog del jesuïta Juan Masiá son dues activitats que també recomano vivament.
Per cert, no entenc el motiu de tanta polseguera episcopal i doctrinal (de moment només a les Espanyes) sobre l'aproximació a Jesús que ha escrit en Pagola. Crec que conec una mica els Evangelis i el llibre és gairebé un comentari als trets del personatge històric de Jesús tal i com es poden desprendre d'una lectura dels Evangelis. Per tant potser algun bisbe no li agrada que la gent llegeixi llibres que recorden a l'Evangeli de Jesucrist. És trist per a mi haver de dir això però no em surt d'una altra manera, i aviat acabarem pensant que "catòlic" i "evangèlic" són dos adjectius contraposats més enllà de les divisions entre les Esglésies cristianes.
I amb els homes també era tendre, penso en Joan "l'apòstol estimat".
Si Jesús hagués estat un jueu "decent", no l'haguessin clavat a la fusta. Déu l'envia per revoltar els esperits dels jueus més reaccionaris, a vegades alguns cristians, els més papistes, caldria que ho recordessin.
Parla bé Martini, però parlar i pensar és més senzill que actuar, i segons com més "decent". Doncs això, que cadascú faci segons la seva responsabilitat i discerniment.
vladimir
"...Maria, ¿i què si et vares enamorar /
d'aquella masculina flor de la creació, /
perquè segons el teu cor et semblava Déu? /
Maria, ¿i què si, davant les forçes vives de la ciutat i dels fidels, /
vares haver de passar per un cas internable de ninfomania? /
¿I què,Maria, si t'importà no res/ comprometre l'honorabilitat civil i diocesana de Jesús, /
i amb la teva caballera silvestre i comercial, /
viva caballera de la història de la salvació, /
vares contribuir que les llengues criminals amb estètica /
contra Ell es moguessin com plomes d'oficinista /
a qualsevol ministeri d'assumptes estictament exteriors?..."
Maria Magdalena (L'Evangeli segons un de tants. Blai Bonet)
- Silveri
És un famós quadre d'un tema recorrent: l'aparició de Jesús ressucitat a la Magdalena. Es diu 'No em toquis', fixa't que cast. Simbòlicament representa que la perfecció no es pot tocar, més o menys. Fixa't també que Jesús no condemna pas la samaritana, la fa triar el que més creu que li convé a ella. A veure si tothom a l'Església fa el mateix...
- Jordi
En els temps que corren és ben absurda, tens raó.
- Vladimir,
Tens raó, per ell home i dona precisaven de la metexia tendresa, en això també hi ah una lliçó, i no precisament de sexualitat.
- Pere
Caram, a mi també m'agrada Blai Bonet.
Doncs si, Ramon, m'agrada en Blai Bonet. És més, ara estic pintant una sèrie de quadres basats en la seva poesia i prosa mistico-morbosa tant especial. I n'estan sortin uns quadres crec que interessants (això si, no massa comercials). No són de penjar al menjador o a la Sala d'Actes de l'Ajuntament... Però potser si en algún lloc de Mallorca! O a casa d'algun "forofo" d'aquests escriptor quasi desconegut...
Publica un comentari a l'entrada