dijous, d’abril 16, 2009

El canvi que ha fet la ciutat fa pensar que encara pot avançar molt més*

:
Ilm. Sr, Alcalde, Sres. i Srs. regidors, Excm. Diputat,

Alguns dels regidors que seuen en aquest Consistori ni tan sols havien nascut. Un servidor, per exemple, tenia deu anys. Bona part de l’èxit d’aquests tres decennis de democràcia municipal s’explica així: persones que han viscut pràcticament tota la seva vida en un règim democràtic participen ja del sufragi actiu i de tasques de responsabilitat pública per encàrrec dels seus conciutadans. Per ells, per nosaltres, la democràcia ja no és una excepció. S’ha instal·lat ja en aquest país, progressa en l’exercici dels drets civils, s’aventura en empreses més complexes.... tot això en una sensació que el que hem obtingut és irreversible, que el que anem guanyant només suma i que els períodes de dictadura o d’inestabilitat que han presidit els governs del nostre país durant el segle XX són ja del passat i ben enterrats.

Sens dubte, això és així. Avui la disjuntiva no és la d’una democràcia fèrtil que avanci en tots els terrenys que la dictadura havia deixat erms. Però ens temem que sí que hi ha encara batalles a guanyar per la democràcia i la seva fertilitat. Institucions com els municipis, on la democràcia va trigar més a arribar, són avui el lloc on la intervenció dels ciutadans pot ser més decisiva pel seu futur, pel seu govern, pels seus somnis.
:
Ho hem assolit
:
Això és el que han demostrat aquests trenta anys. D’una banda, l’eficàcia per les petites coses (que és on es juguen les grans idees) i de l’altra, la construcció d’un futur compartit que ens situï molt més lluny d’on partíem. Espais en barris densos; educació per persones a les quals se li havia arrabassat; àmbits de relació i cooperació per a projectes col·lectius; equipaments per fer una vida més digna, més saludable i més lliure; ordre davant el desgavell urbanístic, o del trànsit, o de les finances; cooperació per sortir-nos de problemes que compartim; festa per capgirar la ciutat grisa que vam ser; ambició per transformar la nostra economia; tremp i diàleg per fer de Mataró una ciutat ben comunicada i ben dotada...

Ho hem assolit. Ho han fet els ajuntaments democràtics, sí (que avui representen tots vostès, a qui els cal agrair de tot cor), però sobretot ho ha fet la gent, els ciutadans, els nous protagonistes que elecció rera elecció han anat decidint cap a on (i amb qui) volien anar. No ho oblidem això: cada quatre anys un Consistori ha comptat amb la legitimitat popular que han desitjat els mataronins i mataronines. Ningú més que ells.
:
Respostes concretes
:
Avui, el 2009, les realitats més punyents, les més actuals, truquen en primer lloc a la porta dels ajuntaments. La sequera quan no plou o les inundacions quan plou massa. La immigració. La crisi i l’atur. El model escolar. La convivència ciutadana quan aquesta es veu torbada. La necessitat de conciliació familiar o d’emancipació dels joves. L’energia dels avis. Les noves dependències. L’aparcament. Els residus. Tot això i més truca a la porta de l’Ajuntament diàriament no pas a la recerca de solucions globals sinó de respostes concretes. Els ajuntaments són fàbriques de respostes concretes i en la capacitat de fer-les efectives rau el seu èxit o fracàs.

S’ha parlat, parlat massa i fet poc, de la necessitat de millorar el finançament dels municipis. Aquest Ple s’hi ha pronunciat vàries vegades. Però el que volem, en realitat, és poder ser més efectius en les respostes concretes, ser més competents, acostar més determinats nivells de decisió prop d’on hi ha el problema. Estem convençuts, els municipalistes, que és dins dels problemes on hi ha les solucions, per això hem fet efectiu i creiem en la subsidiarietat, en acostar el poder on hi ha la gent. El camí és ja imparable.
:
Ens agradem més. Volem més.
:
Però potser on més hem avançat, segur que sense adonar-nos-en ni pretendre-ho massa directament, és en la nostra pròpia percepció com a mataronins, en la nostra autoestima. La nostra ciutat, sovint desconfiada d’ella mateixa, de discreció quasi levítica, discretíssima, ha viscut en la democràcia el seu redescobriment. Sabem que podem assolir reptes que ni tan sols somniàvem fa trenta anys, hem descobert en nosaltres una força imparable, ens agradem més. Es nota quan la ciutat s’aboca a les seves festes i com ha bastit tradicions quasi del no-res, o quan veiem què fan els nostres emprenedors, o quan compartim projectes d’ambició com el TecnoCampus, o quan ens aventurem a parlar entre nosaltres amb una ràdio o a recitar Shakespeare en ple mes d’agost. Volem anar més enllà. Petites coses, respostes concretes, sí, però més enllà.

Acabo. Els socialistes hem tingut un paper important, innegablement, en aquests trenta anys. En una ciutat que sempre que se li ha demanat qui vol que el governi ho ha fet per l’esquerra, no era d’estranyar. Però el cert és que estem orgullosos d’haver encapçalat aquesta trajectòria i –ens sembla- tenim capacitat i ganes per continuar fent la ciutat més de la gent, amb més oportunitats per tothom, amb una qualitat de vida a l’abast. Qui havia de dir a Joan Rocafort i Prous, el 1895, el primer socialista que va ser elegit regidor d’aquest Ajuntament, que els seus serien qui elegirien els ciutadans per representar-los i assolir els canvis que volien. Ell també va començar amb un programa molt modest, molt concret, que pretenia millorar de mica en mica les condicions dels treballadors. De mica en mica, doncs, sense escarafalls ni programes màxims, el canvi que ha fet la ciutat fa pensar que encara pot avançar molt més, que el que truca a la porta pot trobar noves respostes. Concretes i eficaces. Comprensives i esperançadores. Realistes però valentes.

* Intervenció del Portaveu del Grup Municipal Socialista en la commemoració dels 30 anys d’ajuntament democràtic (Mataró, 15 d’abril de 2009)
Fotos: Ajuntament de Mataró i R. Gallofré.
:
Publica un comentari a l'entrada