:
"Buen poema es el que lees infinitas veces sin cansarte, saliendo siempre mejor de lo que entraste. ¿Por qué? ¡Ni puñetera idea! Sales, misteriosamente, más feliz. Yo ya nunca digo feliz sin añadir misteriosamente".:"El orgasmo propicia la reproducción de la vida, es decir, del orden brutal del cosmos. Poca broma. Es algo que la poesía sólo puede tomarse muy en serio. (...) Todo lo que pasa por la mente deja huella en el cuerpo, y viceversa: decir alma es decir cuerpo."
:
Em sembla una bona manera de començar la Setmana Santa (i d'anunciar-vos que pels dies assenyalats he triat alguna peça del món laic, per dir-ho d'alguna manera, que expressi més o menys els mateixos valors que m'inspiren les dates). Dic que em sembla una bona manera per entendre alguns elements claus d'aquests dies. Ell ho fa amb lleguatge, diem-ne, laic, però ja veureu que no tant.
:
Un: el misteri de la felicitat. La felicitat (o Déu, o el cel, o el que vulgueu) no es pot descriure ni és evident. Sempre ens hi haurem de referir bé simbòlicament o bé a través del que és el món real, sense que el món rea ho acabi essent del tot. El món real, jo, tu, aquesta ciutat, la meva família... tot això que ens fa tanta nosa a vegades, que és tan imperfecte, és el camí misteriós del més valuós que tenim.
:
Dos: La nostra experiència personal, i el seu gaudi (i responsabilitat), és l'ordre del cosmos, és on es conceta l'univers (la Creació, diríem), és on viu la plenitud allò que no és nostre però que s'experimenta tan sols a través nostre. L'orgasme, aquí, fa de símbol. Igualment com la reproducció que propicia, una afirmació de la Humanitat com a projecte. De fet, ja he dit algunes vegades que hi ha persones que manifesten sentir l'experiència de Déu quan fan l'amor.
:
Tres: que dir ànima és dir cos. Que desitjar la pau i l'harmonia mundials ha de venir acompanyat d'unes mesures pràctiques que ho propiciïn; que la vida espiritual no és tan sols el silenci sinó també el fet de la donació activa, tota. La creu és això.
:
En definitiva, ens diem cristians els que resolem aquestes coses amb els símbols, les referències escrites i l'experiència comú dels cristians. Si no ens quedem en l'anècdota, segur que podem compartir aquestes reflexions. Ja dic que ho intentaré. Aquesta nota de Margarit m'hi ha ajudat.
:
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada