dilluns, de juliol 06, 2009

Medalla a les Filles de la Caritat

:
El Ple de l'Ajuntament de dijous passat, a instàncies del meu company el regidor Carlos Fernández, va acordar per unanimitat l'atorgament de la Medalla de la Ciutat a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül (web, wiki), una congregació que fa més de cent anys que treballa en tasques de serveis als més desvalguts. A petició d'una trentena d'entitats mataronines, la ciutat es disposa a agrair simbòlicament la tasca de la congregació.
:
Breu història
:
Aquesta fou fundada La congregació fou fundada per Sant Vicenç de Paül i Louise de Marillac amb el nom de Germanes de la Caritat, serventes dels malalts pobres, i posteriorment se li agregà el nom del seu fundador per distingir aquesta congregació de les diverses comunitats de caritat, que animades amb un esperit i ideal semblant, s'extengueren arreu de França, i es van instal·lar a Mataró el 1898, després de la creació (per part dels laics) de la Societat de Sant Vicenç de Paül, pel beat Frederic Ozaram. Des de 1900 fins al 1987, l'ordre religiosa es va fer càrrec bàsicament de les tasques d'infermeria de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, (el lloc on vaig néixer, per cert) destí que abandonaren per la progressiva professionalització del nostres centres sanitaris. El 1908 les Filles de la Caritat es van fer càrrec dels menjadors econòmics Sant Joaquim, on continuen fins avui preparant el menjar i atenent els usuaris. Aquest any la Fundació Sant Joaquim ha celebrat el centenari de la presència de la comunitat al front dels menjadors.
:
A l'any 1998 reberen la Creu de Sant Jordi, i l'any 2005, foren guardonades amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia "per la seva excepcional tasca social i humanitària en suport dels desfavorits, desenvolupada d'una manera exemplar durant prop de quatre segles, i per la seva promoció, arreu del món, dels valors de la justícia, pau i solidaritat".
:
Més enllà de l'Estat del Benestar
:
Crec que la distinció és més que merescuda, contra el que, potser, pensin elles mateixes, que viuen aquesta tasca com un acte d'amor i de lliurament i, com tothom sap, l'amor és allò que es dóna sense esperar cap recompensa. És cert que, molt sovint (per sort!) les congregacions religioses han fet tasca de suplència dels serveis públics que no existien (atenció a malalts i presos, educació a noies, obrers o orfes, alimntacióa famolencs, etc...). L'Estat del Benestar és aquest projecte que, especialment després de la Segona Guerra Mundial, forma part d el'agenda europea per a la construcció de xarxes i programes públics que es facin càrrec d'aquestes situacions. Forma part de l'agenda europea, dic, malgrat els anys de conservadurisme thatcherià per als quals "la societat" no existeix.
:
Però el mestratge de les Germanes ens mostra com les capacitats de lliurament i d'amor dels éssers humans van més enllà 'del que toca'. Que l'experiència de donació és insubstituïble per cap Estat, perquè, com ja ha dit el propi papa Benet XVI, fent-se càrrec del que ja deien els bisbes el 2004, "sempre hi haurà solitud. Sempre hi haurà també situacions de necessitat material en les que és indispensable un ajut que mostri un amor concret al proïsme". El papa també diu que "l'Estat que vol proveir-ho tot, que absorveix tot en sí mayteix, es converteix en definitiva en una instància burocràtica que no pot assegurar el més essencial que l'home afligit - qualsevol ésser humà- necessita; una entranyable atenció personal" (Deus caritas est 28, b).
:
Organitzacions com aquesta congregació, o Caritas, o els miles i milers de religiosos que arreu del país (vegeu aquí) fan una tasca similar fonamentalment ens recorden això. Un, que el món les persones hem de tenir cobertes les nostres necessitats bàsiques (i que no cal esperar que ningú ens ho arregli). Dos, que el veritable plaer de l'amor és donar. Tres: que l'Església, en tant que organització, fonamentalment és això.
:
CiU, hipòcrita
:
Postil·la. Em permetreu una breu intervenció política per dir que sí, que tots els grups municipals de l'Ajuntament van donar recolzament a aquesta petició. Fins i tot aquells que, com el cap de grup de CiU, a banda de no saber què era la Fundació Sant Joaquim, va negar-se a votar a favor -el seu dia- dels arranjaments que l'empresa municipal PUMSA va feren aquesta Fundació per reallotjar les religioses, la casa de les quals va ser adquirida per la societat, amb l'argument que "una empresa municipal no ha de fer coses com aquestes". Ara compleix amb els tòpics de les lloances. Pura hipocresia.
:
Foto: Els menjadors econòmics Sant Joaquim estan a càrrec de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül (Foto: Ajuntament de Mataró)
:
Publica un comentari a l'entrada