M'he anat quedant sol com tots aquells
que mai no han estimat els seus errors.
De jove, el més gran dels que vaig fer
va ser no imaginar-me que aviat
vindrien crueltats desconegudes.
Joan Margarit, "L'hora més greu" (fr.), a No era lluny ni difícil. Ed. Proa, Barcelona, 2010, p. 63.
2 comentaris:
Los errores nos enseñan a ser mejores. La inocencia aún sin desearlo, la perdemos por el largo camino de la vida, pero siempre queda algo de ella en nosotros para no desumanizarnos.
De fet, el poema desconfia de la innocència, justament perquè ignora que la 'humanització' inclou grans fracassos...
Publica un comentari a l'entrada