dimarts, de març 08, 2011

Melcior de Palau torna

Divendres passat em va tocar presidir un emotiu acte públic de signatura del conveni que l'Ajuntament de Mataró ha signat amb la Tona Cruzate, hereva d'un important fons de Melcior de Palau i Català, prohom mataroní de la Renaixença, alhora que fou un important enginyer i literat. El conveni diposita a l'Arxiu Municipal molt bona part d'aquest llegat, que l'està catalogant i el posa a disposició dels estudiosos. El seu quadre, que reprodueixo, forma part de la galeria de mataronins il·lustres a la casa Consistorial.. Sempre penso que, a la nit, aquells senyors tan tocats i posats salten del quadre i passegen com fantasmes per la nostra Casa Gran. Potser Melcior de Palau s'escapà una mica abans divendres.

Entre moltes aportacions d'interès, li cal agrair que, amb Emili Cabañes, dissenyés un potent Pla de l'Eixample mataroní. Pla que, potser des dels romans, fou la primer aportació local a l'urbanisme, és a dir, a la projecció sobre el sòl de les ambicions, les amenaces i la destresa prospectiva dels homes de ciències i lletres del nostre segle XIX, tan convuls, tan fecund.

L'acte fou complementat amb una excel·lent conferència de l'historiador (alhora que important jurista, militar i investigador) Antoni Martí i Coll, que viu avui a la casa que fou de Melcior de Palau, a la Riera. No me'n vaig estar de dir que un home savi com ell (pels que seguim els Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria o hem anat conservant les publicacions que ha anat fent sobre la histporiografia local, amb premis, des de fa molts anys) no havia esta massa prolífic en aparicions públiques, almenys els darrers anys. Em dobla l'edat, segons em va dir, però crec molt sincerament que la seva precisió, la seva extensa documentació, la seva ironia i la seva visió sobre el nostre passat ens cal força.

Va ser, doncs, un acte d'orgull pels mataronins. Per la generositat de la Tona i la seva família, pel descobriment de nous elements d'un passat que ens explica per què hem arribat fins aquí i per l'emmirallament necessari, avui, de figures com Melcior de Palau.

Publica un comentari a l'entrada