diumenge, de febrer 17, 2013

El jo en un clic


La reflexió sobre la fotografia com a forma d’expressió que proposa la mostra que comentarem avui, produïda per ACVic i en itinerància per diverses ciutats de Catalunya, es basa, crec, en la influència que tenen, almenys, aquests quatre fenòmens. En primer lloc, l’auge del narcisisme en les societats avançades: Els tractaments més o menys agressius de modelació dels cossos (des dels gimnasos a la cirurgia), la popularització de la moda o del disseny (la roba interior “per ensenyar”, Zara o Ikea) o el menyspreu a la idea d’intimitat (Wikileaks, Sálvame, Gran Hermano...) ens en donen molts exemples.

En segon lloc, l’explosió brutal de les xarxes socials, convertides en un clam de l’exhibició personal, diferenciada, “perfilada”, en l’oceà insuportable de l’anonimat, compartint la més mínima experiència com si aquesta, el microrelat i l’instant, regnés enterrats els grans relats de sentit. En tercer lloc, la proliferació universal de dispositius mòbils capaços de mantenir la interconnexió tothora i de compartir tota la realitat digitalitzada que, potser, és ja tota la realitat. 

I el quart fenomen és Joan Fontcuberta, potser el fotògraf català viu més important i suggerent, l’obra del qual reflexiona sobre el poder d’aquest invent, sobre les seves capacitats, que treballa amb la interacció del públic. 

Posem aquests elements en marxa i obtindrem algunes de les claus d’interpretació, com deia, de l’exposició que ens proposa Fontcuberta, feta d’imatges de multitud de persones davant el mirall, que permet, també, que el públic hi pugui penjar la seva. El resultat mou la nostra curiositat, que és exactament el que provoca una fotografia amb cares. Ens admira el “coneixement d’un mateix”, resposta a la frase escrita a l’oracle de Delfos que li agradava repetir a Sòcrates, i alhora ens inquieta el poc que mai no sabrem de cada un d’aquests individus. Ens tranquil·litza la senzillesa objectiva del mètode fotogràfic, la seva “veracitat”, però immediatament veiem reflectit el món de la màxima subjectivitat possible.”No hi ha fets”, deia Nietzsche, “només interpretacions”. També en aquesta exhibició atractiva i inquietant dels nostres egos.



Article per la revista Valors (febrer 2013)L’exposició “A través del mirall. Joan Fontcuberta” es pot veure dins el proper 28 d’abril a Can Palauet de Mataró i, després, a la Sala Muntcunill de Terrassa de l’11 de maig al 23 de juny.
Publica un comentari a l'entrada