divendres, de febrer 15, 2013

La llibertat dels toros


No sembla massa bona estratègia, sobretot si es tracta d'una cortina de fum, iniciar a les Corts espanyoles una guerra per reimplantar la festa dels toros a Catalunya per la via legal, contra la decisió del Parlament de Catalunya. És com fer entrar el clau per la cabota, si es pretén efectivament la reinstauració, i posar més llenya al foc, si es tracta de veure qui mana o, barroerament, d'espanyolitzar els irredempts (ignorant la llarguíssima tradició taurina autòctona). Els que mai no hauríem prohibit la festa dels toros estem molt mal representats.

Però em preocupen, també, algunes reaccions molt nostrades, amb una violència verbal que hauria de passar per una bona corrida, sobretot després d'una intervenció d'un diputat valencià d'UPyD a les Corts quan aquestes tractaven sobre l'admissió a tràmit d'una iniciativa legislativa popular per protegir la festa. Va dir que ni els toros ni cap animal tenen dos dels nostres drets fonamentals: la llibertat i el dret a la vida. Jo, què volen que els digui, el noi potser no és molt diplomàtic però té tota la raó. Negar aquests drets (els animals no poden tenir drets perquè no en poden ser subjecte) no significa ni admetre que s'hi pugui fer qualsevol cosa, amb animals, ni reconèixer que se'n pugui tenir un altíssim afecte, esclar. Tampoc els pins tenen aquests drets reconeguts i els incendis estan, sortosament, penats. D'altra banda, reconèixer drets humans als animals ens portaria, qui sap, a poder signar contractes amb ells, a casar-nos-hi o a respectar les seves orientacions sexuals, polítiques i religioses. Alguns, potser no notarien la diferència, però, si de cas, a mi que m'avisin quan això passi.

Et pot agradar més o menys, o fins i tot desagradar, una festa que -ho reconec- al segle XXI dista molt de ser políticament correcta. Per aquest motiu, precisament, et pot semblar correcte o incorrecte prohibir-la, com ha fet el Parlament de Catalunya fa un temps. Però, en aquest darrer cas, és ben absurd situar-se en l'àmbit del dret, o reivindicar la llibertat dels animals. En coherència amb aquest argument, no tan sols vindria, ara, la prohibició de tota festa taurina (també els corre-bous) o amb animals, sinó, també, el seu ús alimentari. A més, per menjar-nos una vedella, una orada al forn o un entrepà de pernil, prèviament s'ha hagut de matar (assassinar?) una bèstia. 

I no sempre és una qüestió de necessitat: en aquest políticament correcte segle XXI també mengem per plaer, o per "tenir experiències" (Ferran Adrià), i hi ha molta gent que es nega a menjar carn. Els processos de producció d'aquesta carn no estalvien ni sofriment ni, sobretot, una vida esclava amb l'objectiu final de la mort. O sigui que si volem evitar el sofriment dels animals, si els hi reconeixem el dret a la vida i a la llibertat i si volem evitar que d'això se'n digui cultura, la propera batalla serà contra els restaurants amb menús carnívors. O hi som o no hi som. Que es preparin.


N'he parlat darrerament a a "L'última 'corrida'" (2011),  "Toros catalans" (2011),  "Toros a TVE en horari infantil, sí" (2012)
Il·lustració: Miquel Barceló, Faena de muleta (2008) 

8 comentaris:

Anònim ha dit...

imposar per llei els toros a catalunya es menys costos per al ciutadà que imposar peatjes als catalans que es el que va permetre el PSOE quan va estar al poder i ens va prometre una autovia que en Borrell va convertir en autopista.

No anant als toros, tema arreglat. Que els financíi qui vulgui, pero els que vivim a Matarò no tenim opcion si ens volem moure eficientment per la comarca.

Ramon Bassas ha dit...

Benvolgut,

no va ser Borrell, va ser el ministre anterior amb qui, per cert, es va arribar a un acord per rebaixar a la meitat el cost de la ja existent cap a BCN.

Per moure't eficientment per la comarca, et proposo que ho facis amb servei public, que és el que faig jo.

Una abraçada

Anònim ha dit...

si, pero a quin preu van rebaixar els peatjes??? ampliant la concessió una pila d'anys.

Si et mous en transport public et felicito. Es nota que no ho has de fer per feina.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,

Sí, esclar; coneixes cap concessió d'autopista que ja hagi expirat? Tu com ho hauries fet?

D'altra banda, jo sobretot agafo el transport públic per feina. Arribo sempre a l'hora, no he de patir per aparcar i em surt molt és barat que una alternativa privada. I a la comunitat, també.

Anònim ha dit...

la autopista mataró-Barcelona hauria expirat ja si no s'hagues ampliat el terme de la concesió a canvi de una rebaixa que va fer pena. La autovia fins a Malgrat seria una realitat si el PSOE hagues mantingut la seva paraula original i no hagues canviat 180º.

Als llocs on vaig - molts poligons industrials a les afores de les poblacions- no arriba el transport public i la empresa no em paga el taxi, així que ja veus.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,

sí, ahuria estat millor, perpò el cert és que mai cap termini da'autopistes ha expirat. Per què? Doncs perquè en les infraestructures viàries no tot s'ha de carregar al deute públic. En tot cas, quan el govern va variar el finançament de la que parlem, es va buscar una solució que fos el màxim de favorable. Crec que hi vam sortir guanyant.

Certament, l'accés del transport públic als polígons és un problema; tens raó.

Anònim ha dit...

Aixó vol dir que estas a favor de mantenir el greuge comparatiu entre les altres regions de espanya a on les autovias van a carrec del estat i Catalunya, a on les arteries principals son totes de peatje.

Saps el que pensem molts ciutadans? que hi ha quelcom terbol entre abertis, la caixa i TOTS els partits que han estat en el poder.

Tu diràs el que vulguis, pero fins que no s'arregli el deute comparatiu amb altres regions d'espanya alliberant peatjes a catalunya, esteu tots els partits que heu llepat poder, sota sospita.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,

en absolut. Estic en contra del greuge comparatiu però a favor del copagament en les infraestructures viàries. Trobo que no totes elles han d'anar a càrrec del contribuent i que els usuaris hi han de contribuir més.

Respecte a Abertis, l'única gestió que vaig fer en referència a això quan tenia responsabilitats polítiques fou la de portar-la als tribunals, a aquesta empresa i a l'Estat, per reclamar l'IBI de les autopistes que passen pels territoris de Catalunya. No sé si això em fa sospitós d'antisistema o de no sé què, però, sisplau, o canvies de prejudicis o no m'hi incloguis.

Gràcies,