divendres, de febrer 15, 2013

La llibertat dels toros


No sembla massa bona estratègia, sobretot si es tracta d'una cortina de fum, iniciar a les Corts espanyoles una guerra per reimplantar la festa dels toros a Catalunya per la via legal, contra la decisió del Parlament de Catalunya. És com fer entrar el clau per la cabota, si es pretén efectivament la reinstauració, i posar més llenya al foc, si es tracta de veure qui mana o, barroerament, d'espanyolitzar els irredempts (ignorant la llarguíssima tradició taurina autòctona). Els que mai no hauríem prohibit la festa dels toros estem molt mal representats.

Però em preocupen, també, algunes reaccions molt nostrades, amb una violència verbal que hauria de passar per una bona corrida, sobretot després d'una intervenció d'un diputat valencià d'UPyD a les Corts quan aquestes tractaven sobre l'admissió a tràmit d'una iniciativa legislativa popular per protegir la festa. Va dir que ni els toros ni cap animal tenen dos dels nostres drets fonamentals: la llibertat i el dret a la vida. Jo, què volen que els digui, el noi potser no és molt diplomàtic però té tota la raó. Negar aquests drets (els animals no poden tenir drets perquè no en poden ser subjecte) no significa ni admetre que s'hi pugui fer qualsevol cosa, amb animals, ni reconèixer que se'n pugui tenir un altíssim afecte, esclar. Tampoc els pins tenen aquests drets reconeguts i els incendis estan, sortosament, penats. D'altra banda, reconèixer drets humans als animals ens portaria, qui sap, a poder signar contractes amb ells, a casar-nos-hi o a respectar les seves orientacions sexuals, polítiques i religioses. Alguns, potser no notarien la diferència, però, si de cas, a mi que m'avisin quan això passi.

Et pot agradar més o menys, o fins i tot desagradar, una festa que -ho reconec- al segle XXI dista molt de ser políticament correcta. Per aquest motiu, precisament, et pot semblar correcte o incorrecte prohibir-la, com ha fet el Parlament de Catalunya fa un temps. Però, en aquest darrer cas, és ben absurd situar-se en l'àmbit del dret, o reivindicar la llibertat dels animals. En coherència amb aquest argument, no tan sols vindria, ara, la prohibició de tota festa taurina (també els corre-bous) o amb animals, sinó, també, el seu ús alimentari. A més, per menjar-nos una vedella, una orada al forn o un entrepà de pernil, prèviament s'ha hagut de matar (assassinar?) una bèstia. 

I no sempre és una qüestió de necessitat: en aquest políticament correcte segle XXI també mengem per plaer, o per "tenir experiències" (Ferran Adrià), i hi ha molta gent que es nega a menjar carn. Els processos de producció d'aquesta carn no estalvien ni sofriment ni, sobretot, una vida esclava amb l'objectiu final de la mort. O sigui que si volem evitar el sofriment dels animals, si els hi reconeixem el dret a la vida i a la llibertat i si volem evitar que d'això se'n digui cultura, la propera batalla serà contra els restaurants amb menús carnívors. O hi som o no hi som. Que es preparin.


N'he parlat darrerament a a "L'última 'corrida'" (2011),  "Toros catalans" (2011),  "Toros a TVE en horari infantil, sí" (2012)
Il·lustració: Miquel Barceló, Faena de muleta (2008) 
Publica un comentari a l'entrada