dijous, de juliol 29, 2004

Últim dia de Santes i record de Rosselli

Les Santes, últim dia

La Festa de Les Santes està anant molt bé. A tots els nivells. Espectacles a l'alçada de les expectatives, nombrosa afluència... i força civisme i tranquil·litat. El meu company Fermí Manchado, regidor de Mobilitat, m'informa que prop de 600 persones van utilitzar el Mataró Bus la nit dels focs. És la primera vegada que s'ofereix aquest servei i ha passat l'experiència amb nota.

Parlant de Les Santes, la Festa serveix per retrobar vells amics, encara que només sigui en arxius sonors (no ens vam poder veure, però gràcies a MDSP l'hem pogut sentir). Parlo d'en Pep Aguilar, antic seminarista que col·laborà amb la JOC-Jobac, a Mataró, fa uns anys, i que ara és vicari a Martorell. El que en fou consiliari, Josep Lligadas, ha escrit un llibre sobre les patrones de Mataró, les santes Juliana i Semproniana, editat pel CPL, que espero adquirir properament. Les il·lustracions són de Mercè Gallifa.

Rosselli, de nou

Una de les coses que em va fer gràcia del darrer Congrés del PSC va ser, en la intervenció de Valdo Spini, dirigent dels DS italians, va ser la referència a Carlo Rosselli, i al seu famós discurs "Oggi in Spagna, domani in Italia", pronunciat a Barcelona poc després d'esclatar la Guerra, en clara al·lusió al canvi que la victòria de Zapatero pot arrossegar a la resta de països compromesos amb l'aliança amb Bush. Rosselli, al que també agradava de citar a Ernest Lluch (un dels homenatjats, junt amb Reventós, al cònclave socialista), és l'autor d'una sèrie d'articles i discursos que fa anys va aplegar la Fundació Pablo Iglesias sota el títol "Socialismo liberal" (1991). Em va agradar molt quan el vaig llegir, explica molt bé quin ha de ser el socialisme no dogmàtic, des d'una crítica molt lúcida al marxisme i a l'experiència comunista que començava a fer estralls a la URSS, enmig de l'avanç del feixisme, que combatia amb totes les seves forces. Ho féu anys abans de la II Guerra Mundial i del "teló d'acer", de fet, fou assassinat un any després del citat discurs de Barcelona per ordre de Mussolini. Destaco 2 fragments del llibre:

"El socialisme (...) representa la realització progressiva de les idees de llibertat i de justícia entre els homes: idees innates que neixen en el fons de tots els éssers humans; esforç per assegurar a tots els humans una possibilitat igual per viure, lúnica vida digna d'aquest nom, substreient-los al sotmetiment a la matèria i a les necessitats materials; possibilitat, en fi, de desenvolupar en les millors condicions possibles la seva personalitat en el curs d'una lluita contínua contra tots els elements primitius i contra les corrupcions d'una civilització massa presa del dimoni de l'èxit i dels diners" (p. 72)
"Socialista, ho és per tot un conjunt d'idees i d'experiències, per la seva convicció treta de l'estudi dels fenòmens socials. però (...) ho és, sobretot, per convicció, per sentiment, per adhesió activa -heus ací la pedra de toc- a la causa dels pobres i dels oprimits" (p. 97)