dilluns, de gener 23, 2006

Garzo i King Kong

Enmig de tanta política, Estatut i tot això, ahir hi havia a El País una petita delícia. No sé si ningú més que Gustavo Martín Garzo ha trobat tan meravellosa la pel·lícula King Kong i, especialmenmt, si en pot fer una lectura tan especial. Diu que King Kong, inspirat en el mite de la Bella i la Bèstia, o de Psique i Eros, és aquell que ha abandonat el regne del desig (que posa l'èmfasi en en subjecte que desitja) per ingressar al de l'amor (que ho fa en l'objecte desitjat): "En el reino del deseo el protagonista es nuestro apetito; en el del amor, y esto es lo verdaderamente extraño, es la manzana", diu, davant la qual ens quedem parats a contemplar-la i admirar-la. "Es lo que sucede en los cuentos, donde nada es lo que parece y hay que detenerse a escuchar. Como si hubiera algo intocable en los seres que amamos, algo de lo que no cabe apropiarse; y el amor fuera aceptarlo así. Como si el amor se nutriera por igual de la presencia y de la renuncia". Una força que, com la mort, ens iguala, és el descobriment que "a los dos nos pasa lo mismo y no sabemos lo que es" fins que acabem descobrint que, de fet, "el amor es lo que no podemos tener de la vida". O, qui sap, diria jo. Potser aquesta plenitud que no ens és permesa del tot, a la vida (per això hi deu haver el Cel?), sovint s'encarna en el més contingent i quotidià.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats pel blog, Ramon, és un dels més interessants de la nostra particular "blogesfera". Potser et pot interessar visitar www.tempsdecanvi.org (o fins i tot enllaçar-lo?). Modestament, fem el que podem...

Joaquim ha dit...

Hola Ramon .
El post em suggereix alguna conversa anterior.
La no plenitud costa d'acceptar. Diria que és com molt insoportable.
Què és sinó un procés de dol d' aquell a qui estimem, aquell que hem fet molt nostre ...i ja no tenim al costat?
El Cel posposa i dona sentit al "patiment"....per alguns ( ejem... ). Vinga fins la propera !

cinto amat ha dit...

Vaig trobar també interessant l'article, i encertades les fonts que cita, però una mica reduccionista al presentar l'amor com un afer impossible quan en realitat és una qüestió a la mesura humana, per bé que sempre oberta i transcendent a la pura relació material (sempre els místics !!)

Anònim ha dit...

Això de comprar diaris tan tèrbols com el pais, on es fan articles anònims (??¿¿) insultant la premsa catalana, cosa que mai s'ha fet, posem per cas, amb la COPE, és gros.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim 1,
Ja l'he lincat. Bon bloc.

- Núria,
Tu mateixa, no et tallis.

- Joaquim i Cinto,
Per desgràcia, el patiment ja hi és. Coincideixo amb Cinto que negar el fluxe entre la plenitud i la vida és una mica reduccionista. Trobo que aquest fluxe, a mida humana, sí que dóna sentit a la vida.

- Anònim 2,
No sé de quin article em parles, però, si no et fa res, compraré els diaris que vulgui, no?

Anònim ha dit...

Jo em pensava que els càrrecs importants polítics tenien un dossier de premsa amb articles de tots els diaris, doncs vostè ocupa un càrrec que representa molta gent. Però en canvi vostè fa boicot sistemàtic a un diari català, precisament el diari degà.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,
Ves per on, no dec ser tan important, doncs. I llegeixo els diaris que em ve de gust. Ep, això també ho voleu prohibir?

Anònim ha dit...

Quan dius voleu et refereixes al CAC?
És a dir que pocs diaris que hi ha a Catalunya i tu et negues a llegir-ne un, negant que mai a la història de la vida hi pugui haver un sol article interessant.

Pedro ha dit...

És que potser hi trobaria articles com aquest i això el molesta:
http://www.avui.com/avui/diari/06/gen/24/140053.htm

Ningú et vol obligar a res, només et preguntem si de debò estàs afirmant que un dels diaris que s'editen a Catalunya no el llegeixes per principis.

Ramon Bassas ha dit...

Anònim i Pedro,
Respecto molt l'Avui, tot i pt no pot compartir la línia editorial. Ni algunà opinió com la es què és m'enllaces. Però reivindico el dret de llegir el q em doni la gana. Això és el q pt no pot enteneu?

Joaquim ha dit...

Cinto, Ramon
No he llegit els articles que senyaleu però no entenc la idea aquesta del fluxe de plenitud i vida, i per tant que negar el mateix és un reduccionisme.
No sé ...em ve al cap que millor viure la vida amb plenitud ( no és obligatori, clar ! )però la força, el sentit d' aquesta possible plenitud neix presisament del NO complert , del No tot,...
No sé tinc el cap espés. Si teniu ganes, a veure si m'íl.lumineu un xic ...

Ramon Bassas ha dit...

Joaquim,
Per explicar mes necessito més espai. O temps. Ho intento. Mai no assolirem la plenitud de la justícia, potser. Però quan veiem un acte just, concret, a mida humana, sabem què n'és un tast. El subjecte d'aquest acte just seria el "fluxe" cap a la plenitud. Per mi, resumint, això seria un fet transcendent pels q creuen q la justícia es el valor més important del món.

Pedro ha dit...

Jo almenys no t'he dit res de prohibr-te llegir el que vulguis. Simplement defenso que s'ha de llegir de tot, inclòs el mundo si fa falta, perquè llegir només aquells diaris que ens donen la raó no ens posa a prova davant les nostres idees cada dia.
Si no et sembla bé doncs no sé, fins hi tot a l'abc surten bons articles de tant en tant. Jo, pocs diaris que tenim a Catalunya intento llegir-los tots.

Ramon Bassas ha dit...

Pedro,
Faig el q puc. Entre d'altres coses, no tinc ell temps q caldria. Però no cal llegir s'ho tot, em temo...