He de dir que em va agradar força la presentació, ahir, de dos llibres que han coincidit a ressaltar la figura del sindicalista i Ministre de la II República Joan Peiró. Els llibres eren Joan Peiró afusellat, del recentment finat Josep Benet (Ed. 62), que fou presentat pel seu col·laborador Josep Poca, i Memòria de Joan Peiró i Belis. Retrats d'un sindicalista, ministre de la Segona República, de Pere Gabriel, Josep Puig i Pla i Maria Salicrú-Maltas(Ed. Galerada), que fou presentat pels dos primers. :Detinguem-nos-hi una mica. Per començar, el més anecdòtic: l'any de naixement: Tots dos són de 1887. L'un neix el 17 de gener; l'altre, el 18 de febrer. Només un mes i un dia els separaven. Tots dos eren persones amb influència destacada sobre els seus seguidors, però la seva influència arribava més enllà, transcendia els seus cercles més propers.
Ambdós tenien partidaris fervents, incondicionals i entusiastes. I també ambdós tenien aferrissats contraris. Així ens ha arribat respecte de tots dos, a través de distints testimonis, de paraula i per escrit. Però, qui no té algun contrari en aquest món? Qui, implicat a fons en els afers del seu temps i parlant de manera oberta, clara i valenta, no en té? Josep Samsó i Joan Peiró tenien aquestes qualitats. Eren conseqüents amb el seu pensament i així actuaven.
Es tracta de dues personalitats fortes, molt marcades. D'un caràcter ben acusat, i de fermes conviccions. I influents en les masses dels seus seguidors. Dues persones que es coneixien i es respectaven.
I l'un i l'altre, en uns moments convulsos i tràgics del nostre país, tindran la mateixa fi: la mort violenta. Moriran fidels als seus ideals, i donant exemple. Els dos moriran assassinats per la intolerància i la violència gratuïta.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada